Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Art i Genètica


Compartir l’afecció al trotadors i als galopadors no és freqüent i menys freqüent és encara que el èxits acompanyin en les dues especialitats. Es per això que el cas de Daniel Wildestein, el propietari que ha pogut guanyar el Gran Premi d’Amèrica —Cocktail Jet fou el nom del cavall que ho aconseguí— i l’Arc du Triumf —Peintre Celèbre fou el magnífic alatzà que es va imposar l’any passat a la famosa cursa parissina per a galopadors— és realment excepcional. A Amèrica no hi hagut cap propietari que hagi estat capaç de guanyar l’Hambletonian per a trotadors i el Derby de Kentucky per a galopadors. No n’hi ha hagut cap que ho hagi aconseguit, però un hi va fer ben a prop. Aconseguí guanyar dues vegades l’Hambletonian, amb Kerry Way i amb Speedy Streak, i el 1980 tenia el cavall que tothom deia que guanyaria el Derby de Kentucky: Indian Charly. Indian Charly, tanmateix, no va poder fer bones les expectatives que havia despertat i fou només tercer a la famosa cursa. Aquest propietari i criador nom John R. Gaines i és el propietari de la Gainesway Farm.


Les coincidències entre Daniel Wildestein i John R. Gaines no acaben en els cavalls. Els dos han estat un gran col·leccionista de pintura. Daniel Wildestein segueix essent el més prestigiós “marchant” d’art de Paris, però la col·lecció particular que acumulà John Gaites no fou una broma. La va vendre en subhasta pública el 1986 i va aconseguir per ella 32 milions de dòlars. Al canvi actual, 4800 milions de pessetes.


John R. Gaites és un home d’un mentalitat ben típica d’Amèrica. Llicenciat, primer, en filologia anglesa, aconseguí més endavant un doctorat en genètica a la Universitat de Kentucky. President, ara, de l’Associació de Criadors de Cavall Galopadors, acaba de fer, en una extensa entrevista, una sèrie de reflexions que no es poden desaprofitar.


Si de totes les opinions que ha emes John Gaines hagués de triar em quedaria amb una de molt simple. Gaites afirma que és un fet indiscutible que tota la genètica d’un cavall li ve donat pel seu pare i per la seva mare: al cinquanta per cent. I que a l’hora de dipositar les nostres esperances en un cavall —a l’hora de comprar un “yearling”— es podem oblidar dels padrins, de la família de la mare i d’altres il·lusions o quimeres. El cavall jove val exclusivament en funció del que hagin estat els seus pares. I entre les virtuts dels seus pares quina ha de ser la primera? John Gaites ho té també molt clar: que ja hagin produït ja altres cavalls que hagin estat molt bons. Si els pares són joves i encara no poden ser jutjats per la seva producció, hi ha que mirar la via i els premis aconseguits a les curses. La conformació morfològica i el caràcter dels progenitors —aquestes virtuts de les quals tant ens agradar parlar als afeccionats— poden ser, segons afirma, John R. Gaianes, gairebé oblidades.


Gaites remata els seus arguments de forma ben altiva i diu que ja sap que ningú del mon dels cavalls hi estarà d’acord amb el que diu. Que els únics que hi estaran conformes seran el genetistes professionals. Amb ells —assegura— en té ben a bastament.


Francesc Bujosa



La fecundació


La setmana passada acabarem parlant del penis, avui continuarem amb el tema. Diré, per començar que el penis és un òrgan cilíndric d’una llargària que varia entre els 50 i 90 cm. Però tot i la importància que els homos li donam hem de dir que des d’un punt de vista biològic i funcional el penis és, per el cavall, un instrument que li permet dipositar la secreció dels seus testicles dins la matriu de l’egua. Es en certa manera un òrgan de segona categoria. Els de primera són els testicles, en el mascle, i els ovaris, en la femella. Els ovaris contenen un nombre gairebé infinit d’unes cèl·lules peculiars, que es diuen fol·licles. Una o varies d’aquestes cèl·lules creixen i maduren a cada cicle, i quan arriben a un tamany adient esclaten alliberant, dins les trompes uterines, la cèl·lula sexual femenina. A aquesta cèl·lula femenina per antonomàsia la denominam òvul. La maduració dels fol·licles ocorr en el període del cicle en que l’egua va moguda.


Els testicles són una fàbrica on es produeixen les cèl·lules sexuals masculines, que es diuen espermatozoides. Els espermatozoides neden dins un líquid que també fabriquen els testicles o be unes glàndules sexuals que hi ha prop d’ells. El conjunt de la secreció és denomina com a líquid seminal.


Per a que es formi un embrió s’han de trobar i ajuntar un òvul i un espermatozoide dins la trompa uterina. Aquest fet es coneix com a fecundació. Per a que es puguin trobar l’òvul i l’espermatozoide hi ha d’haver un acte d’aclopament entre el cavall i l’egua cosa que succeïx quan aquesta va moguda i es diu còpula. Durant la còpula el semental introdueix el penis dins la vagina de l’egua i diposita el líquid seminal dins la matriu. La quantitat de líquid seminal que en cada còpula el semental introdueix dins la matriu varia entre 60 i100cc. Es calcula que dins aquesta quantitat de líquid entre 100 i 300 milions d’espermatozoides. Però només un d’ells es ajuntarà amb l’òvul i formaran el nou embrió. La fecundació es fa dins la trompa uterina, després ve un període d’immigració, al final del qual l’òvul fecundat té un període de migració fins que s’implanta al cos de la matriu. Es allà on es estarà durant tota la gestació.


Pep I. Garí


Estranger


1— El fills de Pine Chip.

La cursa més important d’Amèrica per a cavalls de dos anys és sense cap dubte el Peter Haugton Memorial. Dotada en 60 milions de pessetes és de cada vegada més una cursa perseguida pels criadors que dona gran prestigi. Enguany tota la fama ha anat a parar a les mateixes mans: a Pine Chip. Era el primer any que els fills d’aquest semental arribaven a l’edat de dos anys i l’èxit no ha pogut ser més aclaparador: els tres primers classificats han estat fills seus. Enjoy Lavec, Starchip Enterprise i Wired Pine entraren en aquest ordre. J. Takter, l’entrenador del guanyador, ha manifestat que malauradament només tenia sota les seves ordres un fill de Pine Chip, però que tot va pensar que els seus resultats com a sementals seran extraordinaris. ¿I els pocs fill que hi ha a Mallorca del germà de Pine Chip, Nittany Star.


2— Zoogin ha tornat.

Zoogin el gran fill de Zoot Suit s’havia convertit en el millor cavall suec. El 1996 després d’una sensacional campanya a Suècia va anar a córrer el G. Premi d’Amèrica i just al arribar a Paris es va lesionar en un os del peu. No pogué córrer la cursa i necessita una complicada operació quirúrgica. El post operatori no fou fàcil —mai ho és per els cavalls al que ningú sap explicar que haurien d’estar immòbils— i n’hi hagué molts que donaren per acabada la seva vida esportiva. No els seus propietaris que el recuperaren i l’apuntaren a l’anomenat campionat del món que es corr en diverses mànigues a distints hipòdroms Europeus. La darrera màniga es corria a Solvalla i Zoogin va dominar absolutament la cursa. Va fer el 2140 metres a una velocitat de 1.13.9. Aquesta victòria fou suficient per a que Zoogin obtingués els punts que li faltaven per proclamar-se Campió del mon. La classificació final ha estat:.


1) Zoogin 33 punts.

2) Rite On Line 30.

3) Huxtable Hornline 29.

4) Kramer Boy 20.

5) Running Sea & Atas Ace L. 15.