Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Associació de Propietaris


Aquesta nit passada s’hauran celebrat les eleccions per renovar la Junta Directiva de la Associació de Propietaris i criadors de Cavalls de Trot. Serà la Junta Directiva que substituirà a la que fou encapçalada un bon grapat d’anys per Jaume Adrover un home feiner i carregat de bona voluntat als quals els que estimam el cavalls li haurem d’agrair les hores i hores que ha dedicat a millorar el funcionament de l’associació. La seva tasca no ha estat baldera i jo pens que la Associació ha millorat en molts d’aspectes. En Jaume tindrà sempre el respecte dels que he vist la seva tasca i hem comprés que no era un empresa fàcil Que encara es poden fer més coses? Amb tota seguretat que sí.


En el moment en que escric aquesta columna no sé encara qui serà el nou President, si Antoni Carreras o Miquel Pascual. Sigui el que sigui m’agradaria dir-li que els afeccionats esperam molt de la seva labor. I que el futur del trot Balear depèn en bona part del seu encert o desencert.


I és que, al meu mode de veure, la Associació representa molt directament els interessos dels afeccionats. El trot a Mallorca depèn també d’altre organismes com són la Federació, el Consell Insular i els ajuntaments que són propietaris dels hipòdroms. Però no crec que de caps d’ells es puguin esperar moltes novetats. El representants del poder i de l’Estat perquè sembla un poc contra natura que la seva tasca sigui la d’organitzar esdeveniments on el joc n’és un element essencial. La federació, per altra part, té probablement més un funció de regular i d’elaborar un reglament que protegesqui a qui vol ver les coses com Deu mana, que cap altre cosa. Es a l’associació a qui correspon prendre noves iniciatives. Haurà de seguir amb aquesta funció d’aconseguir que el organismes polítics subvencionin aquesta activitat tan pròpia del nostre país. Però no s’haurien de conformar amb això. Han pensat amb el potencial que hi ha al clubs de tercera edat i de com es podia promocionar aquesta afecció nostra que sembla no tenir limitacions d’edat. I en l’educació: si al País Basc han introduït els seus esports en l’ensenyament, no es podria introduir la cultura del cavall i del trot a les escoles. I no podria tenir la Associació una espècia de biblioteca i hemeroteca on el que vulguin puguin seguir el que passa amb trot als diversos països del món? I no es podria fer algun curset, conferència per parlar del temes que interessen? I no hauria d’oferir l’associació als seus socis una guia per poder participar en esdeveniments europeus relacionats amb el trot: curses, subhastes, visites a centres d’entrenament.


Jo crec que hi haurà una mesura que jutjarà el èxit o el fracàs de la nova Junta Directiva. Aquesta mesura no serà altra que el nombre de persones que en el futur s’engrescaran en l’afecció del trot. Trobaran, els possibles nous afeccionats, un lloc on sentin acollits i aconsellats?


I més encara: ¿sabrà la nova Junta que cada nou propietari a cada nou espectador és una pilota d’oxigen pel trot? Perquè els dos pilars bàsics on es recolzen les curses són els propietaris que fan inversions i els espectadors que prefereixen posar el seus diners no sobre nombre fred o a una carta, ridícula, sinó sobre a la més bella i útil de les criatures que l’evolució ha creat. Sense ells —propietaris, espectadors i jugadors— val més rodar clau i posar coloms.