Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Atac de ronyon


Mioglobinuría paralítica, rabdomiolisis, azoturia, tynia-up, monday morning disease i a Mallorca atac de ronyons son diverses maneres de anomenar el mateix síndrome. Aquets problema que es dona de una manera massa freqüent als nostres cavalls de trot, és en realitat un síndrome metabòlic postnatal i vos demanarem perquè noltres li deim atac de ronyons, això te la següent explicació, els muscles mes sovint afectats com els dorso-lumbars, anatòmicament els ronyons estan molt aprop d’aquets muscles, això fa que es puguin confondre, ademés per un motiu que mes endavant explicaré, la orina es torna d’un color un poc sanguinós, aquets fets fan que el problema pugui parèixer renal. El síndrome es dona, sobre tot, a cavalls quant son entrenats després de un període de repòs que no ha anat acompanyat de una reducció alimentaria; pareix que les femelles estan una mica mes predispostes que els mascles; altres causes predisponents poden ser un excés de hidrats de carbó a les racions, deficiències de vitamina E i seleni, alteracions electrolítiques, temperaments intensos, alteracions hormonals etc. Els símptomes mes freqüents son coxera, agarrotament de les masses musculars afectades, dolor, a vegades incapacitat per mourer-se i inclús decúbit, sudoració, increment del pols i freqüència respiratòria degut al mateix dolor molt intents, també alteracions digestives associades. El mecanisme per el qual es produeix el síndrome no està del tot clar, les fibres musculars de tip II son les mes afectades, el metabolisme del hidrats de carbó dins les fibres musculars dona un producte residual que es diu àcid làctic, que te una estructura cristal·lina, aquets cristalls microscòpics actuen com agulles rompent les microfibres dins el muscles i alliberant una substància que es diu mioglobina i que te un color vermell, aquesta substància passa a la sang i és excretada per els ronyons. Quant els episodis es repeteixen poden determinar la atròfia del muscles afectats.


Quant es presenta d’una manera poc severa, el síndrome es pot resoldre per si mateix sense assistència del veterinari, en casos mes greus és importants iniciar un tractament adequat quant antes millor. El diagnòstic es fa a través dels símptomes clínics i mos podem ajudar de proves de laboratori, les determinacions enzimàtiques de CK i AST mos seran de gran utilitat. Com que per jo el problema és greu i, sobre tot, molt freqüent, deixaré el tractament i la prevenció per parlar la següent setmana.