Burro Curro Semental


Tenc alguns interlocutors que, des de les planes d’aquests diari, malavegen perquè algun dia arribi a escriure un català del tot correcte i acadèmic. Un dels errors que acostum cometre —per mor de la meva afecció als cavalls— i que ells em recriminen és l’ús de la paraula semental per fer esment al que ells voldrien que anomenàs cavall de llavor —com si fos un gall—, cavall pare o, fins i tot, cavall sementer. Però, què voleu que us digui? Em costa molt renunciar a emprar l’esmentada paraula semental. Per dos motius, principalment. El primer, perquè crec que tenc més lectors entre els afeccionats al cavalls que a la filologia i, amb aquests afeccionats, quan parlam del cavalls que hem de donar a les nostres egües —un tema que a nosaltres, els cavallistes, ens apassiona tant o més que al mateix cavall— sempre parlam de sementals. Si algú digués això de cavalls de llavor creurien —creuríem— que parlam de galls de brega i no de cavalls de trot. El segon dels motius als quals abans feia esment és que —ja ho he dit i escrit amb insistència— estic molt lligat als records de la meva infantesa, de la meva pàtria, i un dels records més vius que tenc és haver vist escrit a una paret i amb lletres ben grosses la paraula semental. El lloc era a mitjan camí entre Son Ferriol i el Pla de Na Tesa, un trajecte que jo feia sovint acompanyant ma mare, que era mestra de l’escola pública del Pla i que ara du el nom del meu admirat amic Gabriel Janer Manila. Allà, a ma esquerra, hi havia —hi és encara— un safareig redó —deien que eren poblers els qui el construïren— i a la paret de la casa que pegava al safareig i que es veia perfectament des de la carretera hi havia pintat —escrit— un anunci —no m’atrevesc a escriure lletrero— prou visible que deia literalment BURRO CURRO SEMENTAL. El grafitti fou esborrat de la paret, però no de la meva memòria.


No és descartable que fos llavors quan nasqué en el meu interior el desig, o l’ànsia, d’arribar a posseir no un ase, però sí un cavall de trot que arribàs a ser un semental famós —l’étalon du siècle, en diuen el francesos—. És un camí que he començat fa un any i que seguiré enguany si puc vèncer les traves burocràtiques que em posa el Comitè Eugenèsic —una espècie de KGB o de Gestapo— de la Federació Balear de Trot. Podria, així, substituir el lletrero que a Can Shane em posaren el meus amics i que diu “Cas Càtedro” per un que resàs “Cavall Curro Semental”. És a dir —segur que els afeccionats al trot ho hauran endevinat— Bim Bam Bum.

 

Diari de Balears :: 17/7/2015