Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 
 

Cita amb el destí


A Europa naixen cada any prop de 75.000 cavalls de raça trotadora. Neixen per trotar i no hi cap criador que no hagi planificat cadascun pensant en que li naixeria un cavall destinat a guanyar el Gran Premi d’Amèrica. Ens la il·lusió que ens agermana a tots. Els cavalls de trot europeu tenen, doncs, un cita amb el destí: córrer i, a ser possible, guanyar, el darrer diumenge de Gener—sempre el darrer diumenge de Gener— la més prestigiosa de les curses de trot que es fan al món: el Gran Premi d’Amèrica. Però si acudir a la cita és ja un rar privilegi, guanyar-lo és un fet excepcional.


I és que el números no enganyen: si tenim en compte que el Premi d’Amèrica el poden córrer cavalls de quatre a deu anys vol dir que hi ha 450.000 cavalls que varen néixer per poder-lo córrer, però només 18 seran a la partida de la cursa el diumenge qui ve a l’hipòdrom. Això vol dir que qualsevol cavall té, en teoria, una probabilitat de córrer-lo contra vinc i cinc mil de no córrer-lo, i el guanyar-lo és tan poc probable com que un camell entre per un forat d’agulla, per emprar l’exemple dels evangelis.


La batalla torna està plantejada enguany entre els cavalls francesos i els americans, però sembla molt clar que la bàscula dels pronòstics s’ha de tombar cap al cavalls d’origen americà. Ben americans, són els dos grans favorits Moni Maker i Remington Crown. La primera es filla de Speedy Crown i nasqué a Cane Run Farm, a Kentucky. Moni Maker té totes les virtuts per a guanyar. La millor és sense cap dubte el seu caràcter que li permet fer les coses amb una absoluta tranquil·litat: no hi ha res que posi nerviosa a Moni Maker, un do que ha heretat amb tota seguretat de son pare. A més de la tranquil·litat Moni Maker té un físic que sembla dissenyat per un enginyer de la branca d’ergonomia i un “fisiologia” que li permet excel·lir tant en velocitat pura, com en resistència. Si Moni Maker guanya, serà el segon cavall en la Història —el primer fou Cocktail Jet— capaç d’aconseguir l’Elitlloppet, la gran cursa sueca feta sobre 1.600 metres i el Gran Premi d’Amèrica que com es sabut es corr sobre 2.700 metres.


El gran adversari és Remington Crown una cavall nascut a Suècia fill de Lord of All i de Echo GT, que fa quinze dies va adjudicar-se el Premi de Bèlgica, on Moni Maker només va poder ser tercera. Remington Crown durà a les regnes a Joseph —màgic—Verbeck, el menador més carismàtic del moment, la qual cosa suposa un avantatge indiscutible.

Les opcions franceses passen per dos cavalls quasi clàssics i els dos lligats al tandem que formen Wildestein com a propietari i els Dubois com a preparadors i menadors. El primer és Echo un cavall que en el seu pedigrí hi figuren noms realment mítics per a qualsevol afeccionat com són els de Roquepine, Kerjacques, Carioca II, Gelinotte, Fandango. L’altre cavall del Dubois serà Defí d’Anou. L’alatzà de coa i cabellera de color de palla sembla un cavall de dibuixos animats i tot el mon es fa creus com encara no ha guanyat el Gran Premi d’Americà. Probablement aquesta és la seva darrera oportunitat i és probable que ja sigui una mica tard.


Fa un dies els meu mestre Pedro Soler, de Felanitx, em feia la distinció entre una gran cavall i un vertader crack. Un crack és el que sap guanyar en el lloc que toca i en el moment precís: quan el destí el cita. I en el món del trot la cita més important —la cita amb el destí— tothom sap on és: a París a l’hipòdrom de Vincennes. Demà passat.