Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Conservadors i progressistes


Tenim ja la primavera davant els ulls  i ja es sabut que amb aquesta estació es desperten els grans amors. En el mon del trot mallorquí la primavera és la millor època de l’any no solament perquè s’hi corren les carreres més sonades, sinó perquè es també l’època de la monta on s’han d’arreglar els matrimonis. Es el moment en que el propietaris de les egües de cria han d’elegir quin serà el pare de la criatura que, després d’un espera d’onze mesos, vendrà al mon. En la meva opinió a l’hora de resoldre tan important problema —de triar pare— es poden tenir bàsicament dues mentalitats: la conservadora i la progressista.


Quins són els conservadors? Són naturalment el que no creuen gaire amb les novetats i dipositen la seva fe en les coses ja provades. Trien  per a  espòs de la seva egua, un semental que ja ha donat bons resultats. Vull dir un cavall que ja té fills que competeixen amb èxit.  Aquest grup el podríem subdividir en dos subgrups: aquells que prefereixen un semental els fills dels qual va bé en un gran percentatge i els que prefereixen sementals que tenen algun fill, encara que només sigui un, que ha destacat molt sobre els altres:  que ha estat un crack. El millor exemple del primer a Mallorca seria Tap Dance Kid, del segon, Mersant Hanover —és el pare de Brixon  De France—, i n’hi ha un altre que, per ventura, reuneix les dues condicions. Es  Field Jutge. El fill de Lindy’s Pride ha produït un grapat de cavall que, tots, corren, i, alhora, ha estat el pare de na Creta Judge, la qual, mentre no es demostri el contrari, és la millor de la seva generació.


El progressistes són els que creuen que hi ha una millora en el mon dels cavalls, i que el futur pertany al sementals joves, a aquells que encara no han estat provats. Volen ser, ells, els primers que va la prova. En aquest segon grup hi ha, també, una clara subdivisió. A una banda hi ha els de mentalitat americana. Son els que creuen que a l’hora de triar un semental —un semental no provat— l’únic criteri a tenir en compte és el de la via que ha estat capaç de fer el cavall —la seva millor marca— o les curses importants que ha estat capaç de guanyar.. L’altre subgrup de progressistes són els que també paren esment a la família del cavall, aquell que consideren que  encara que el cavall no hagi fet molta via, si té bons parents —bon pare o bona mare— mereix ser provat com a semental. És una mentalitat més propera a la francesa, que no a l’americana. A Mallorca no  tenim cap semental del primer subgrup, dels que triarien els de mentalitat  típicament americana. No hi ha cavalls que tenguin una millor marca extraordinària o que hagin guanyat més de cent milions de pessetes: són massa cars per importar-los. Si  n’hi ha dels segon: de fills beneits de bona família. Els fills de Florestan,  de Speedy Crown,  de Super Bowl, etc.


Trieu, però, el semental que es trieu,  heu de saber que trobareu  dotzenes d’exemples que vos encoratgeran, que justificaren la vostra elecció. En trobareu, però, —també ho heu se saber—  milers que vos mostraren fracassos semblants i vos faran dubtar d’haver agafat un bon camí.  Si voleu disfrutar de la cria —hi ha altre afecció més bella en el món?— no els heu de fer cas, als darrers.