Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 
 

Contesta


La setmana passada, el divendres, vaig tenir la sort de que un lector del suplement Trot Balear contestàs un article que havia fet sobre la mare del Kids: de n’Alex i d’en Caster. He dit la sort i no ho dic de broma. Encara que l’article discrepava de la meva opinió és realment una alegria constatar que al menys hi ha algú que es llegeix i ha fa de manera ben atenta. Si, a més, la opinió ve expressa de forma correcta i argumentada, com era el cas el motiu d’alegria es doble. Gràcies, idò, Sr. M. Amengual.


Si he llegit be la seva carta, vostè discrepava bàsicament en dues coses. La primera, en que na Perla no té un origen tan modest com jo deia en el meu article, i la segona es que temia —havia vist una mica de fressa— que el Diari de Balears valoràs el mèrit d’un cavall en funció de pertànyer a una quadra o a l’altre. Pensava que podríem afavorir els poderosos.


Pel que fe a na Perla li diré que en mantenc en la meva opinió: na Perla és una egua d’origen modest. Vostè argumenta que l’egua de Llucmajor es parenta de l’admirable Roquepine. Però —jo deman— quin cavall o egua hi ha que en tercera o quarta generació no tengui algun famós en el seu pedigree? En trobaria vostè cap al que realment li poguéssim aplicar l’adjectiu de modest? Si anam allà on realment les diferències, als pares, i miram pel criteri dels guanys, no són dels tot modest els guanys dels pares de na Perla? No m’ho podrà negar. Li diré, però, que vostè pot tenir raó amb una cosa: amb l’èmfasi que jo posava en fer conèixer la modèstia, d’orígens, de na Perla. Ho vaig fer —li ben assegur— amb una finalitat que, creia, clara: per subratllar una de les virtuts més engrescadores que encara tenen els cavalls de trot: que d’uns pares modests poden sortir campions. ¿Que no era ben modesta na Fleurasi quan va engendrar n’Ourasi, el que per a molts ha estat el millor cavall del nostre segle: recordi que va guanyar quatre vegades el Gran Premi D’Amèrica? I els pares de Ideal de Gazeau —”el bon homenet dels calcetins blancs”, com l’anomenaven els francesos que tan l’estimaven— no ho eren de bressol menys que discret ? Que un cavall d’orígens modests pugui convertir-se, si hi ha sort, intel·ligència del preparador i amor del propietari, en un campió, és el que permet somiar a tots els propietaris. I jo m’estim molt els somnis dels cavallistes, que també són els meus.


No, no temi Sr Amengual, el Suplement Trot Balear del Diari de Balears —i estic ja contestan a la segona interpelació— mai menysprearà al humil. Per una raó: perque no ens volem menysprear a nosaltres mateixos. Ja sap que treballam per una cultura ben modesta, amb una llengua minoritzada, i en defensa d’una passió humana —l’amor als cavalls— no gaire ben valorada socialment. Com podem menysprear la modestia econòmica d’un propitari o els origens “discrets” d’una cavall? Seria com tirar pedres sobre els nostre terrat. I em cregui, ni jo, ni els companys de redacció en tenim un pel, de masoquistes.