Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

El Papa (II)


A l’anterior columna havia encetat el tema del més estimat dels menadors francesos de tots els temps: Jean René Gougeon, al qual, a França, coneixen amb el malnom del Papa. Dèiem, llavors, que en el seu camí professional Jean René havia trobat un pom de cavalls realment excepcional i havien parlant dels dos primers: de Roquepine i de Bellino II. Després vengué Ourasi, l’únic cavall en el món que ha pogut guanyar quatre vegades el Gran Premi d’Amèrica, un fita que probablement no es tornarà a repetir mai més a la història. No és ara el moment de discutir si Ourasi haurà estat o no el més gran dels trotadors que han nascut a Europa en aquest segle que ara finalitzam, però si la de dir que sense Jean René Gougeon Ourasi hagués estat un bon cavall però no el crack en que es va convertir. Jean René explica que se’n va fer càrrec, del cavall, quan el fill de Greyhound i Fleurasie tenia tres anys, i que ben aviat va comprendre que Ourasi tenia un caràcter enormement independent, que canviava sovint d’humor i que es tractava d’anar a les seves. Que si un dia Ourasi no tenia ganes d’entrenar hom no s’havia d’entestar en fer el contrari. El preparador s’havia de conformar en passejar. I n’hi havia molts de dies en que Ourasi no estava per rés. “Amb un preparador autoritari i dirigista —diu, Gougeon— la història d’ Ourasi hagués estat probablement un fracàs.


Roquepine, Bellino, Ourasi, tres grans campions. i quan li demanaren a Gougeon que quin dels tres triaria digué, després de dubtar-ho un poc, que cap d’ells: que el seu cor estarà sempre amb una egua que no aconseguí guanyar el Gram Premi d’Amèrica. Es tracta, naturalment, d’Une de Mai. La raó de la seva preferència e rau en el fet de que Une de Mai era, quan Jean René se’n feu càrrec, una egua molt estranya i molt difícil. Fou necessari invertir-hi sacs de treball i, més encara, de paciència per a convertir-la en la magnifica i multimilionària egua que e va arribar a ser. Amb Une de Mai, Gougeon va guanyar quasi totes les curses clàssiques llevat del Gran Premi d’Amèrica. Però hi hagué una victòria d’Une de Mai que va omplir de goig Jean René. Fou la que disputà a Nova York el 25 d’Agost de 1969. Es tractava del que a les hores s’anomenava campionat del món i el seu gran adversari era ni més ni pus que Nevele Pride, l’únic cavall americà en la història que ha estat elegit tres vegades consecutives cavall de l’any. Stanley Dancer el preparador de Nevele Pride havia declarat que tenia sense cap casta de dubte el millor cavall del món i que, per poder-lo batre, seria necessari que Une de Mai tengués cinc cames. Jean René que és un home molt poc bravajador es permet quan comenta aquesta victòria una petita xuleria i diu: “Aquell dia Stanley Dancer es va equivocar. Hauria d’haver mirat millor: Une de Mai tenia cinc cames. Va batre Nevele Pride. La Marsellesa sonava en el nostre honor”.