Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

El calendari julià


L’ordenació i distribució del temps és un dels temes més envitrecollats de la història de la humanitat. D’aquesta ordenació i distribució en sortiren els calendaris, instrument quasi imprescindible per posar un mica de concert a les relacions humanes. Per ordenar els temps ha estat regle general agafar els moviments de la lluna, del sol i de la terra. D’aquí venen les setmanes, els mesos —quatre setmanes— els anys i els dies. No vull convertir aquesta columna en un sermó sobre cronologia assumpte que no és fàcil de digerir ni tan sols per als que aspiren a convertir-se en doctors. Però si necessit dir —per un motiu que més endavant veurem— que al començament de l’Imperi Romà —dos segles abans del naixement de Crist— l’any estava dividit en deu mesos que eren el març, l’abril, el juny, juliol, agost —mesos dedicats a diversos deus i emperadors— i a partir del darrer, el mesos agafaren el nom de l’orde en que estaven: setembre, per el que feia set, octubre, per el que feia vuit, novembre pel nou, desembre pel deu. Els dies que mancaven per a completar l’any venien a continuació, en forma de temps suplementari. La reforma que adopta Juli Cèsar donà lloc a l’anomenat calendari julià i en ella aquests dies del que havien fet esment, aquest que anaven al final, foren posats al davant i formaren els dos primers mesos de l’any: el gener i el febrer. L’any ja no començava per març, sinó per gener. Es una modificació que hem mantengut fins ara.


La reforma de Juli Cèsar tengué conseqüències algunes anecdòtiques i altres més importants. Entre les primeres que a partir de llavors hi ha una certa contradicció entre les nostre paraules i el calendari: al mes que fa nou li diem setembre i reservam la paraula novembre per el que fa onze.


Per els cavalls la reforma juliana ha tengut igualment conseqüències importants. Vos assegur que no se m’ha reblanit el cap ni vull començar a dir pardalades. Deixau-me que intenti explicar-ho.


Sembla que per natural les egües són animals estacionals. Vol dir això que les ovulacions i els cels venen afavorits per l’augment de calor i de llum. A mesura que ens atracam a primavera les seves capacitats de quedar plenes millora. Com que els embarassos duren 11 mesos vol dir que una egua que ha queda plena pel més de maig te el seu nadís per abril més. És el mes en que l’egua té al seu abast molt de verd i això contribueix a que produeixi més llet i tot vagi damunt rodes.


Però els calendaris de curses va amb el calendari d’origen julià i d’aquí ve tot el problema. A les curses clàssiques, aquelles que han de correr necessàriament cavalls de la mateixa edat, hi poden córrer tant els nascuts pel més de gener com en el més de desembre, sempre que l’any tengui els mateixos dígits. Els que naixeran enguany podran córrer les curses de l’any 2000 reservades per a cavalls de dos anys, però els nascuts a Febrer, pel maig del 2000, tendran 27 mesos i els nascuts pel Juliol només 22. A aquesta edat, 5 mesos representen molt i es per això que els criadors cerquen donar les seves egües aquest més de Febrer o a tot estirar el més de Març: per adquirir avantatges sobre els seus competidors.


Quan veig ara, en aquest més de febrer, un nadís, a vegades tremolant de fred, pens que si Juli Cèsar no hagués fet la reforma les egües i els pollins viurien mes d’acord amb la naturalesa. Ni elles ni jo, al admirar-les, passaríem el fred que vaig passar l’altre dia. Però la pollina —creis-me— era una meravella.