Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

El dotze d’octubre


El dia 12 d’octubre és una festa que no ha tengut gaire fortuna amb els noms que li atorgaren. El de festa la hispanitat tenia unes connotacions nacionalistes i imperialistes que escarrufaven. Pitjor era encara l’altre nom: el de festa de la raça. I quan deien raça volien dir, lògicament, raça espanyola. Afortunadament avui en dia aquestes denominacions ha perdut calor popular i ara quan parlam de raça espanyola, tot el món sap que no es referim a persones sinó a cavalls. Són aquests, els espanyols, uns animals de cap gros i de intel·ligència curta que només serveixen per anar a presumir per la fira de Sevilla.


El nostres cavalls són uns altres: els trotadors. I entre els afeccionats al trot, el dotze d’octubre significa la data en la qual es corren dues curses molt importants: una clàssica —el Criterium dels Dos Anys— i una de la que podríem anomenar Grup I: el Premi de la Comunitat Autonòmica. Encara que la segona estigui més ben dotada, la primera té més transcendència.


El primer que hi ha que dir de la cursa dels dos anys és que, any darrera any, demostra una veritat inqüestionable: el progrés de la cria del cavall trotador a Mallorca. Fa tres anys na Velvet Blai la va córrer els 1600 a 1.23.4, i ja era una gran marca. L’any següent la guanyà n’Auba des Etangs a 1.21.5, i l’any passat en Black Crown a 1.20.7. Per a ningú seria una sorpresa que el guanyador d’enguany baixàs l’1.20. Un progrés, idò, indiscutible.


L’altre cosa a dir es que a l’edició de es correrà diumenge serà la més competida de tota la història. Tots o quasi tots el cavalls que la disputaran —11 en total— han marxat a menys de 1.22, i això fa que cap d’ell sigui descartable per a ser el guanyador.


Si hagués de triar dos favorits aquest serien na Creta Judge i en Caster Kid. Son dues opcions, dos animalets, ben distints. Na Creta Judge pertany a un propietari que la va planificar abans: va triar el semental (Field Jutge) per la seva egua, na Krudpigen, i la mantenguda d’ença que va néixer. Estic esmentant el personatge que te més “swing” de totes les Balears: en Joan Bibiloni. A Son Pardo l’anomenen “es músic”. Na Creta sembla haver heretat aquest “swing” i quan corr sembla que seguís la música de Benny Goodman. Preparada per en Toni Solivellas, na Creta s’ha convertit amb una bona professional. Ha esta educada per obeir les ordre de manera precisa. Sap que córrer no és anar de bauxa: és fer tot el que cal fer per guanyar. I, si saben manar-li, ho fa.


L’altre possible favorit és en Caster Kid. Es un cavall criat pels propietaris de n’Alex Kid, del que és un germà de pare i mare. Aquest fill de Tap Dance Kid i Perla fou adquirit posteriorment per D. Joan Simó Galmés. Ser comprat per aquest propietari és una mica com treure a sa loteria. Significa gaudir de les comoditats dels Cabanells i de l’educació donada per unes mans dolces: les d’en Tomeu Llobet. Caster Kid és un cavall, doncs, menys professionalitzat que Na Creta Judge. Un cavall que encara no ha pres consciència que a la seva vida hi haurà moments —els importants— on serà necessari sofrir. Però el cavall té molta classe, i en Llobet ganes de demostrar que en sap tant com el que més de preparar cavalls, encara que els seus mètodes siguin menys dramàtics El diumenge s’enfrontaren dues educacions: la del rigor d’un internat alemany i la lliberal pròpia d’una universitat anglesa. La de Creta Judge i la de Caster Kid. A les set i cinc minuts sabrem quina dona més bon resultat.