Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

El mercat


En aquests dies passats he llegit i he escoltat personalment el relat del esforços que el nostre partit majoritari de dretes feia per a modernitzar-se. Per adaptar-se al model de partit de defensor de la iniciativa privada i de la economia de mercat. Es aquesta una tasca difícil si es pensa que aquest partit és considerat com una oficina de col·locació de parents, amics i coneguts. Un partit on encara hi ha un bon grapat de militants que el que pensen és que la competència és bona pels altres, però que a ells els que els convé són els privilegis i les canongies.


A mi m’agradaria molt que el PP aconseguís modernitzar-se de bon de veres i incorporàs bon part de la filosofia americana basada en la competència i en escoltar les raons del mercat.


El mercat americà dels cavalls trotadors ha parlat fa poc i ha ofert en els que hi creuen unes orientacions ben valuosos per a criadors, inversionistes i preparadors.


Les vendes en subhastes les fan bàsicament dues companyies la famosa Tattersalls i la més jove Kentucky Standardbred. Hem de dir que aquest any la Kentucky Standardbred ha fet molt millors les coses. Ha venut més i més car, la qual ha provocat la destitució —el sistema americà és molt dur per el qui no guanyen— del director de Tattersalls.

A la subhasta de Kenctucky Standarbred es varen vendre poltres per un valor superior als 29 milions de dòlars. La cosa més notable es que enguany el preu mitjà d’un “yearling”, es a dir, d’un cavall d’un any encara no aregat ha estat de 40.000 dòlars, que traduït en pessetes són 6 milions. Si es recorda que l’any passat el preu mitjà fou de quatre milions i mig significa que ha augmentat prop d’un 20% la qual cosa és —diuen el experts— el millor signe de la bona marxa del trot americà. Em puc imaginar la cara que posaran els nostres criadors acostumats a n vendre els seus productes amb una preu que és l’equivalent a dividir per vint el preu americà.


A les subhastes de Kentucky hi hagué 24 cavalls que superaren els 15 milions de preu de venda. 9 dels 24 son fills de Valley Victory, 4 son fills del fill de Valley Victory anomenat Victory Dream, el pare de l’últim guanyador de l’Hambletonian, un cavall amb gran problemes de fertilitat, 4 més són fills de Pine Chip i altres 4 de Donerail, un altre fill de Valley Victory. Mr Vic i Lindy Lane són cadascun d’ells el pares de dos 2 “yearlings” de més de 15 milions de pessetes.


El cavall més car de la subhasta en vengué per 650.000 dòlars, es a dir uns 100 milions de pessetes. Mai s’havia venut un cavall trotador d’un any per aquesta quantitat. ¿Quines són les causes que expliquen aquest “record”? En primer lloc el pare: el poltre de 90 milions és fill de Valley Victory el semental més car del moment. L’altra gran factor es la mare. Li diuen Feeling Great i entre altres mèrits té el de ser la mare de Take Chances guanyador del Kentucky Futurity de l’any passat i de Self Possesed guanyador de l’Hambletonian i del Kentucky Futurity d’enguany.


Segons conten el fill de Feeling Great te una configuració impecable, ben proporcionat, ben camat, alt. El seu comprador, Ron Gurfein, el preparador de Self Possesed, ha dit que quan va veure el poltre va comprendre que podria ser un cavall per rebaixar la millor marca mundial i que, si ho aconsegueix, 100 milions de pessetes seran una pixerada.