Eleccions i inversions

Nosaltres, els animals (8)



M’agradaria avui referir-me a les acabades de passar eleccions i ho intentaré fer des d’una perspectiva que no he vist emprada a pesar d’haver seguit amb molt d’interès els comentaris escrits i orals que han aparegut en els distints mitjans de difusió.


L’esmentada perspectiva no és altra que la pròpia de les mentalitats conservadores i capitalistes. Examinen, aquests, les actuacions dels humans com si foren inversions per assegurar-se un bon o —al manco— millor del que tenim avui futur. Distingeixen, tanmateix els analistes entre inversions a la curta i a la llarga, encara que és certa aquella dita irònica de que un inversor a la llarga es aquell que a la curta ha fracassat.


Jo crec que quan hom va a dipositar una papereta fa una reflexió fonamental. És la de com incidirà la victòria d’aquell partit que ara vota en la defensa dels seus interessos. He emprat la paraula interès ben conscientment perquè no sé encara perquè la dita paraula té entre nosaltres una connotació negativa. Jo vos vull dir, per contra, que procur fer totes les meves accions pensant primordialment en el meu interès, sigui aquest particular o general, a la llarga o a la curta. Més diré encara: jo crec que una democràcia madura és aquella en que els ciutadans voten pel seu interès fent cas nul a ideologies i altres enganyifes.


Des d’aquest punt de vista crec que puc formular una hipòtesi sobre els resultats que han sorprès no solament a les empreses de demoscòpia, sinó, també, als propis guanyadors. La hipòtesi diu que ha guanyat el partit que més ha sabut fer veure als seus possibles votants que ell defensarà els seus interessos i ho farà a la curta. Que quins són aquests interessos particulars que ha cuidat el PP? En primer lloc els de la gent benestant, que guanya prou doblers i que tem que li pugin els imposts; en segon lloc aquells situats a l’administració que tenen un treball suau o molt millor remunerat si els compares amb els de l’empresa privada; i, en tercer lloc, la munió de persones jubilades que veiem amb una mica de terror que els comptes públics aviat no sortiran si volem mantenir el nostre poder adquisitiu.


Vull dir que els partits que han perdut han oblidat l’interès dels seus clients? En absolut, però sí crec que han sol·licitat fer en ells inversions a la llarga. Son els casos de Podemos i del PSOE. Per veure els seus avantatges hauríem de deixar passar molts d’anys fins que poguéssim veure els avantatges dels canvis d’estructura social —no sempre clars— que propugnen. Sí, definitivament: els conservadors són inversionistes a la curta i els “progres” a la llarga, i els temps sembla que, per ara, aconsellen invertir a la curta, a excepció dels catalans que sembla —mirau per on— que ho volen fer a la llarga.

Diari de Balears :: 1/7/2016