Els budells i la simbiosi

Nosaltres, els animals (3)



És molt coneguda la frase de Woody Allen que afirmà que el cervell és el segon més important dels òrgans del cos humà. La frase, com la gran majoria de les del genial Allen, és més ocurrent i graciosa que veritable. Decididament l’òrgan més important —sempre des del punt de vista humà: el teu i el meu, estimat lector— és el cervell, i el segon són probablement els budells i el seu contingut que podríem anomenar pel seu més comú —mai més ben emprat aquest adjectiu— substantiu, però no ho feim perquè he decidit no emprar paraulotes. L’asseveració de que els budells són el segon òrgan més important del nostre organisme pot ser defensada des de distints punts de vista. Un d’ells és que si consideram que la neurona és la més noble de les nostres cèl·lules hem de convenir que el cervell és el més ric en aquestes cèl·lules tan especials, però encara que a molta distància del cervell, després venen el budells que tenen més de 100.000 neurones. Cal dir també que si les neurones del cervell es conten per milions el nombre de microorganismes —bacteris, llevadures i virus— que contenen els budells ho fan per trilions. Més de 1000 especies distintes de microorganisme contenen els nostres intestins. I a més el contingut de cada flora intestinal és únic a cada individu, vendria a ser com una petjada dactilar o com un carnet d’identitat.


Si he decidit parlar de la flora intestinal no ha estat per espantar-vos amb aquests nombres que hom no acaba de fer-se càrrec, sinó perquè la col·laboració entre un home i els trilions de ser vius que contenen el seus budells és un exemple molt reeixit del que s’anomena fenomen de la simbiosi, és a dir, de l’ajuda mútua. De l’intercanvi de favors. Nosaltres amb el que menjam alimentam els esmentats microorganismes, però ells ens protegeixen contra la invasió d’altres gèrmens ara patògens, sintetitzen la vitamina K i la D, produeixen energia, ajuden a absorbir el calci, el magnesi, el sodi i el ferro, i realitzen, a més, complicades funcions immunoprotectores.


Sí, no hi ha dubte que la simbiosi i la col·laboració són, també, fenòmens fonamentals en la natura. Convendria que nosaltres, el darwinistes radicals, ho recordàssim.

Diari de Balears :: 27/5/2016