Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Els que regnen


El passat fou sens dubte un cap de setmana intens i a més d’intens fou, al meu parer, molt clarificador. Quan dic clarificador vull dir que va deixar clar quins són els cavalls, menadors i propietaris que dominen actualment dins el trot a Mallorca. El dissabte, a Manacor, Uins Chester en el Premi Comunitat Autonòmica va demostrar que, dins els cavalls d’edat i mentres n’Alex Kid sigui a l’exili, en Siurell continuí de vacances i el propietari Archi Llinaritx segueixi preferint les curses fàcils i esperar la flor romanial no tendrà molta oposició per a guanyar quan l’interessi. Ell i qui millor l’entén, J. A. Riera. Si Uins Chester du la doma en nacionals hi ha poca discussió sobre qui la du en internacionals. No és altre que Coolman, el cavall que fins ara a aconseguit fer un quilòmetre en menys temps en tota la història de Mallorca. El dissabte, tanmateix Coolman va demostrar, en el Premi Illes Balears, que en carreres normals també sap anar més aviat que ningú. Coolman té molta qualitat innata, però compta, a més, en dos avantatges importants: amb la preparació a l’antiga i sàvia del seu propietari Nadal Orell i amb la conducció d’un dels millors m conductors joves: Antoni Frontera. No hi veig moltes amenaces al regnat de Coolman. Les dues més importants eren les d’Starlight i les de Varco. El primer sembla haver perdut la brillantor que abans tenia. Els seus orígens americans poden fer pensar que acusi ja l’edat. La quadra de Son Vent haurà de pensar en canviar la jerarquia dels seus cavalls i presentar en els compromisos importants a Stoffer Tax en el lloc de Starlight. Varco és també un cavall al que l’edat li pesa i que necessita cada vegada més comptar amb una mica de col·laboració dels jurats: que fassin els ulls grossos al seu trot que no és precisament un model d’ortodòxia.


Si a Manacor competien els de edat, els joves ho feien a Palma. Ho feien en e lloc que correspon a la seva categoria: en un horari central de la reunió. Com si volguessin agrair aquest bon horari que els havien atorgats els programadors feren dues curses excel·lents que serviren per confirmar les jerarquies. La cursa de poltres de dos anys, Premi León, fou una exhibició i una demostració de la progressió en que ha entrat decididament la nostra cria. Quatre cavalls —Cristian Crown, Clara d’es Bosc, Confit Tc i Creta Judge— varen córrer per davall de 1.21 i el primer va batre el record de la seva edat. A la cursa dels tres any, eliminatòria pel Campió de Campions, que s’ha de córrer el proper 21 de Setembre varen gaudí de l’avinentesa de tornar veure els cavalls que amb tanta força dramatisme i emoció es disputaren els grans premis de Palma i Manacor la primevera passada. La meva conclusió es que el temps ha passat i les coses no han variat gaire. Brixon de France i el seu equip de propietari, manescal, preparador i menador demostraren que van pel camí adient. Que Brandy’s Royal és un gran cavall al que encara falta educar i trempar i dubt seriosament que els durs entrenaments als que l’obliguen —el del diumenge passat, quan encara no havien passat 48 hores de la cursa fou èpic— sigui la millor manera per aconseguir-lo. Pal que fa a Bibò des Momnés, la seva estada a en els Cabanells i el seu nou menador, Tomeu Llobet; no l’han transformat substancialment: Segueix sent un cavall de gran classe, però li falta ambició per a convertir-se en el rei. Qui aspira a la corona ha de renunciar a anar sempre aferrat als poals. A la llei del mínim esforç.