Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Embafat


La nostra llengua té una paraula que no te fàcil traducció però que resulta d’una gran utilitat per expressar un estat d’ànim. Aquesta paraula, o, millor dit, aquest verb és la que dona títol avui a la meva columna: embafar. Perquè és la paraula que vull emprar per descriure un sentiment que m’ envaeix els darrers diumenges de capvespre a Son Pardo. Sí: començ embafat de corregudes. Si ho escric és perquè tenc la impressió que el meu no és un sentiment particular. Tenc proves difícils de discutir que n’hi ha molts d’altres que també n’estan una mica tips de corregudes. La pregunta que em Faig és la conseqüent: Per què persones com jo i altres que tant els agrada els cavalls n’arriben a estar embafats de corregudes?


La resposta que puc donar no és molt original: els embafaments es solen produir quan el menjar és molt abundant i poc saborosos i això és el que em tem que està passant cada diumenge a Son Pardo i és possible que també el dissabtes a Manacor: massa menjar i poc gustós.


Massa menjar? Qui ho podrà negar si recorda que, sense anar més lluny, diumenge passat hi hagué a Son Pardo deu corregudes, una xifra que ens obligaria a trescar quasi tots els hipòdroms del món per trobar una altre que oferís un xifra superior a aquesta. I poc saborós: no és veritat que a Mallorca venen a córrer cavalls que ja no donen gust a cap altre hipòdrom europeu? Que ens toca menjar les sobres quan aquestes ja estan ben estovades. Cavalls, la majoria dels quals estan ja a les acaballes de la seva vida esportiva i que són venuts a Mallorca perquè el comprador ofereix 50.000 pessetes més del que oferiria un carnisser francès o danès. Dol dir això que estic dient, però sé que si alguns d’aquests cavalls poguessin parlar preferirien anar al escorxador que patir un diumenge sí i l’altre també, intentant fer un esforç superior a les seves possibilitats psíquiques i físiques. Són a més cavalls que ningú coneix i que ningú sap d’on venen. Que no tenen cap lligam ni en la nostra gent ni amb els animals que hem estimat.


El problema ve quan el comprador d’aquest cavalls desconeguts, i acabats es creu amb el dret de córrer cada diumenge i amb el dret d’exigir una programació que li permeti fer qualque premi. Que els cavalls —demana— una mica més bons que passin a disputar curses de nivell superior i quedin per competir amb el seu quatre trastos mediocres i malalts que fan patir just veure’ls sortir a sa pista. I aquests propietaris volen, a més, que els soferts espectadors i apostador posin els seus ulls i els seus diners sobre el seu cavall i els seus colors. Que l’ espectador o el crític diu que aquell cavall de deu anys que veu per primera vegada o que ja l’ha vist cinquanta vegades el mateix any no l’interessa gens, li diran immediatament que li falta afecció, que no és un bon cavallista. Tots a córrer cada diumenge i l’espectador a veure curses de cavalls que no coneix de res i per els qual no sent cap afectivitat. Curses i més curses sense cap interès, sense cap estímul per anar jugar i programades a les hores suposen que més gent hi ha d’haver a l’hipòdrom. Però la gent no hi és i la que hi es n’està ben embafada. Com jo.




Moni Maker guanya el Gran Premio delle Nazione


Moni Maker ja ha tornat a Europa i ho ha fet així com acostuma: guanyant. La seva primera actuació fou el dia 15 de Novembre a l’Hipòdrom de San Siro a Milà on es disputava Gran Premio delle Nazione sobre la distancia de 2100 metres i amb un premi per el primer de 13.800.000 pessetes. En el cabriol de Moni Maker hi seia Joss Verbeck i la parella no va decebre. A la meitat de la primer volta Morni Maker ja comandava la cursa i era atacada en aquest primers moments per Huxtable Horline— líder del actual del Circuit Europeu— quan va cedir Huxtable Horline el que va atacar fou el seu company de quadra Louise Laukko. Defi d’Anou fou tercer, Jolly Rockett, quart, i Running Sea cinquè. La velocitat de la guanyadora fou de 1.13.1.


CR Commando nou record del mon del dos anys


1.10.5 sembla impossible però es veritat. Aquesta es la velocitat a que va córrer un cavall de dos anys. L’avinentesa s’ho pagava es tractava de la Breeder’s Cup correguda a l’hipòdrom de Colonial Downs i hi havia 50 milions de pessetes per al guanyador per el guanyador. El record que Angus Hall va arrabassat al mític Mack Lobell li ha durat poc, solament quinze dies. Ara, la marca que ha imposat Cr Command sembla gairebé impossible de batre. O és que hem d’imaginar cavall de dos anys que corrin a menys de 1.10.


Muscles Yankee guanya la Breeder’s


La Breeder’s Cup —la Copa dels Criadors— és la darrera de les grans corregudes que el cavalls de tres anys tenen en el seu calendari. Es una cursa dotada en quasi 75 milions de pessetes i lògicament hi apunten el millors. Enguany s’esperava un gran duel entre Muscles Yankee (Valley Victory) i Trade Image (Balanced Image). Muscles Yankee havia guanyat els Yonker’s i l’Hambletonian, però havia perdut el Kentucky Futurity, la qual cosa li havia impedit aconseguir l’anomenada triple corona, un guardó que no aconsegueix ningú des del 1972 en que ho va fer Super Bowl. El que va guanyar el Kentucky Futurity era precisament Trade Image. El duel no va poder ser ja que Trade Image just abans de la sortida va perdre una ferradura i amb ells tota l’opció a disputar la victòria. Els enemics de Muscles Yankee foren Conway Hall, menat per Pierre Lachance, i Exactitud. Conway Hall va dominar quasi tota la cursa però a la recta final el fill de Valley Victory, menat per John Campbell, va demostrar que era el millor de la seva generació i que te gairebé tots les bulletes per a ser elegit com a cavall de l’any. La velocitat que marcà Muscles Yamkee fou de 1.10.2.