Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Entrenar, què?


Dins el món del cavalls ningú no dubta de la importància de la genètica, però no en saben gaire cosa de quins són els nucleòtids que van lligats a la velocitat i a la resistència. Tampoc sabem fer les combinacions adient per a que els fills sempre surtin millors que els pares. Aquesta és la tragèdia, però també la base dels somni que té qualsevol criador. Pel que fa a l’altre factor en un cavall, l’educació i l’entrenament, els nostres coneixements no són gaire més fermes. Saben que cal entrenar un animal, però encara ningú no ha demostrat que un mètode sigui indiscutiblement superior a l’altre. Els que practiquen i reflexionen sobre la millor manera de preparar un cavall poden ser dividits en dos grans grups: el primer el formen els que creuen que la “velocitat” pot ser apresa i el segon els que creuen que aquesta és una virtut que se té de naixement o no se té. Una altre dia parlarem dels que creuen amb l’educació, avui toca parlar dels altres: dels que creuen que la velocitat és una condició innata del cavall i que poc hi pot fer l’home per a millorar-la Tal és el cas Jean Baptiste Bossuet, un home realment afortunat ja que fou i és encara el propietari del meravellós Tenor de Baune i ara de dos fills extraordinaris dels gran Crack: Fleuron Perrine i Gavroche Perrine.


Fleuron Perrine te ja un currículum impressionant: ha guanyat els criteriums del tres i quatre anys. Cadascuna d’aquestes curses li assegurarien un lloc de luxe entre els sementals dels propers anys, però és molt probable que Fleuron afegeixi nous premis —el Gran Premi d’Amèrica seria, sens dubte, els més desitjat— al seu expedient en els anys que han de venir. Fleuron aconsegueix totes les victòries de la mateixa manera: corr amagat dins al pilot fins que quan falten 300 metres per arribar a la meta el seu menador el treu pel forat que troba i és llavors quan Fleuron sembla un avió. Trota a menys de 1.10 i deixa clavats els seus rivals. Tot sembla molt fàcil, per al nou príncep del trot francés.


Bossuet descriu molt gràficament el sistema d’entrenament de Fleuron: «L’entren dues vegades per setmana i en cada una elles faig tres sortides a la pista. A la primera faig cinc o sis quilòmetres a una velocitat de 1. 35, entr i, després de descansar, torn fer el mateix: cinc o sis quilometres a 1.35. A la tercera sortida faig la mateixa distància, però aquesta vegada una mica més ràpids a 1.25. Solament els 100 o 150 metres els faig anar a 1.20. La velocitat és innata en ell i no seré jo el que li doni. No és un assumpte meu, sinó seu».


La preparació de Fleuron és completa amb una alimentació rica i variada —civada, sec, fruites— i, quan és possible pastures. Mai li afegeixen ni vitamines ni altres productes que no serveixen, quan l’alimentació és bona, més per enriquir les butxaques dels fabricants. Bossuet afirma que Fleuron te una caràcter extremadament tranquil que pot passejar sense cap problema fermat amb una corda a un altre cabriol i que sempre sembla estar content. A aquesta felicitat contribueix la gran quantitat d’hores que passa a l’ampli corral de que disposa, ja que el seu propietari, a més de creure que la velocitat no pot adquirir-se entrenant, també pensa que els cavalls no naixeren per viure tancats dins una quadra. Té tota la raó.