Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Fresc


La paraula fresc té en la nostra llengua varies significats que van des d’una cosa moderadament freda fins a recent, acabat de fer, o que conserva inalterades la seves qualitats originaries. Fresc és en definitiva el que és oposat a marcit.


Fresc podria ser la nostra traducció d’una paraula anglesa —de l’anglès de Nord-America— molt emprada en el llenguatge del cavalls de corregudes. El estar o no estar “fresch” és el que permet al cavall fer un segon menys de via, que és la diferència que implica guanyar o perdre. Conservar “fresc” el cavall és una tasca a vegades no gens fàcil que han de fer entre l’entrenador, el mosso de quadres i en general tota persona que tengui contacte amb el cavall. Tots ells han de recordar que la frescor és bàsicament un estat d’ànim i el estats d’ànim són molt delicats.


Tres són els grans enemics que ha de vèncer el que vol conservar el cavall fresc. El primer factor que impedeix que el cavall mantengui la frescura són el fracassos. Vull dir que un cavall que corr a una categoria superior a les seves possibilitats arribi a percebre aquesta sensació de fracàs que es crea en el seu entorn i li fa perdre la frescor. Procurar que el cavall descansi o, si es possible, canviar de categoria o fins i tot d’hipòdrom pot ser mol beneficiós.


El segon factor que pot provocar pèrdua de frescor és el excés d’entrenament. Es tasca dels entrenadors evitar que el cavall senti l’entrenament com una feina no desitjada. No sempre s’ha de pensar que com més hores d’entrenament més forma agafa el cavall. Són molt els casos del cavalls que a Amèrica a França i a Mallorca que quan han reduït els entrenaments el cavall ha guanyat forma. I tampoc és estrany el cas del cavall que no necessita gens entrenament que si està en un lloc on pot fer exercici a l’aire lliure el dia de la cursa està ben apunt. En el cas de Mallorca un dels exemples més espectaculars era el de Zumbón Mora que es passava la setmana a una tanca de Pina acompanyat d’un porc i que el diumenges a Palma ningú no presentava un estat de forma com el seu.

Tanmateix el factor més lligat a la pèrdua de frescor és l’avorriment i la monotonia. Malauradament hi ha molt de cavalls que es passen vint-i-tres hores del dia tancats dins un quadra de 10 metres quadrats. És el que passa als cavall que viuen a l’hipòdrom: només surtin mitja hora o tres quarts cada dia a la pista i. cap a la quadra la resta de les hores. Si hi afegim que una de les principals diversions del cavall és menjar herba durant hores i més hores i que el menjar que es dona a una quadra sol ser consumit en mitja hora, més feixuc es fa l’avorriment. En el llocs on se preparen els bons cavalls hi sol haver un mosso d quadres que s’ocupa de procurar que el cavall faci altes activitat com es passejar de la corda, anar a les tanques amb herba. Fins i tot venen algunes joguines, en forma de cilindres o de pilota per posar dins la quadra a fi de que el cavall es distregui. En les reformes que estenen projectades per Son Pardo haurien de pensar en posar algunes insolacions on el cavalls es poguessin distreure’s una mica.