Gabriel Janer: el caliu colgat de la memòria

Nosaltres, els animals (11)




Els savis medievals distingien tres facultats mentals de les que estaven dotats els éssers humans: la imaginació, que estava localitzada al frontal del cervell, la raó o intel·ligència, en la part parietal i la memòria, en la part de darrera del cervell o part occipital. Segons aquests savis, el que diferenciava uns homes dels altres era la imaginació, mentre que tots érem molt pareguts pel que fa a la raó i la memòria. És una creença que em sembla falsa i ho dic des de la clara consciència de la meva lamentable mancança d'aquesta darrera virtut. Sent una incorregible enveja vers aquelles persones que tenen una bona memòria i és probable que de totes les persones que conec de qui tengui més enveja en aquest aspecte —i en molts d'altres, clar— sigui de l'amic Gabriel Janer Manila, que ha emprat fins a límits miraculosos la dita facultat per escriure el llibre de memòries recentment aparegut que duu com a títol “Ha nevat sobre Yesterday”. Diuen els psicòlegs que la memòria ve potenciada per l'amor, però jo tampoc hi acab d'estar d'acord amb aquesta teoria, perquè encara que vos sembli mentida no sé exactament què vol dir això de l'amor i quina forma hi ha de canar-lo amb precisió, si sé, en canvi, què vol dir interès i com el podem midar. I crec que és l'interès que sempre ha mostrat Janer pel seu poble, pel seu territori i per les múltiples persones que ha conegut el que li ha permès estotjar el records — i ara rescatar-los— en els seus lòbul occipitals, en els de la memòria Son records, alguns ben dolorosos, altres més alegres, altres còmics, sovint poètics, però escrits amb una indefugible voluntat de realitat, per molt que aquesta realitat a nosaltres ens resulti tràgica i, a vegades, màgica. Històries dels seus primers vint anys de vida, d'una vida que va començar just acabada la guerra civil, l'any 1940.


Deia, al principi, que la memòria és una de les tres facultats que posseïen els homes segons la teoria clàssica. Les altres dues eren —recordau?—la imaginació i la intel·ligència. He assegurat, també abans, que en Gabriel Janer té una memòria prodigiosa, però en Biel tampoc no va mancat d'imaginació i d'intel·ligència. En absolut. Què vos diré jo de la seva imaginació si no hi ha cap autor dels PP. CC que hagi insistit tant com ell en que l'esmentada facultat és la principal eina per vèncer les derrotes, els entrebancs i els paranys que la vida ens presenta més sovint del que voldríem. La raó o intel·ligència de la que en Biel també en va sobrat li ha servit per dues coses a l'hora de confegir el llibre que comentam. La primera per l'ordre de la narració i la segona per endevinar des de quin lloc ideològic i sentimental havia d'escriure aquestes memòries. Respecte a la primera faceta en Biel ha evitat el pur ordre cronològic que hauria refredat la narració. Ell ha anat estirant fils i més fils endevinant a quin interès dels lectors havia de respondre per aconseguir que la seva narració fos difícil d'abandonar. Pel que fa al lloc des d'on s’han escrit aquestes memòries en Biel ho ha tengut perfectament clar. Ell ha pertangut al grup dels vençuts de la guerra civil al d'aquells, que s'han hagut d'aferrar a la vida amb poques aspiracions més que les de sobreviure amb no més recursos que les de la seva vivor, astúcia i imaginació. Capità dels perdedors, en Biel ha carregat amb la tasca si no de prendre venjança si, almenys, de fer justícia, i com si fos en Clint Eastwood o Alan Ladd ha disparat bales en forma de paraules contra els que cometeren tota casta de barrabassades i crueltats durant la guerra i la perllongada postguerra. Aquells que imposaren el regnat de la por.


Algú —no sé qui— ha dit que som el que és la nostra memòria, tant pel que fa a un individu com a un poble, i en Gabriel Janer fa temps que lluita de manera insubornable per fer-nos veure qui som nosaltres i quina és la terra que trepitjam. Ho fa amb una mescla molt personal de ràbia, duresa i compassió. Encara que hagi de gratar, com ningú, davall la neu, a la recerca del caliu colgat.

 

Diari de Balears :: 29/7/2016