Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Gelinotte


A l’entrevista que ens concedí la setmana passada, Robert de Wulf parlava amb gran admiració de Charly Mills. Deia que fou el gran revolucionari del trot. El nom de Charly Mills va lligat de forma quasi indissoluble a una egua que fou probablement la primera estrella mediàtica del trot francès i europeu. Estic fet esment, naturalment a Gelinotte. Ella ha de ser l’argument de la columna d’avui.


Gelinotte fa néixer el 4 d’abril de 1950 a l’eugassada de Croissanville. El seu pare era Kairos, el que vol dir que Gelinotte era neta per via paterna de Uranie, una egua que havia guanyat tres vegades el Gran Premi d’Amèrica. Fou, Gelinotte, des del primer moment una egua dotada amb un gran esperit d’independència. Fou confiada de jove a un bon preparador Marcel Perlbarg, però no s’acabaren d’entendre. Gelinotte semblava inconstant i molt nerviosa. Tant grossos eren el problemes que el seu propietaris varen decidir que abondonàs els entrenaments i tornàs a ca seva i pasturàs una llarga temporada sense estar sotmesa a l’estress que significa la competició i l’entrenament.


Després del repòs proper a la naturalesa Gelinotte fou enviada a un nou preparador Charly Mills. Ben aviat la parella va demostrar que farien coses grosses. Al cinc anys Gelinotte va debutar en el Gran Premi d’Amèrica. Una petita desmuntada li feu perdre molts de metres, però així i tot va poder fer segon. El guanyador fou Fortunato, però tot el mon va pensar que sense la desmuntada Gelinotte hagués conquerit aquell any de 1955 la prestigiosa cursa.


Gelinotte no feu cap falta l’any següent ni el proper quan va conquerir amb gran autoritat els dos Premis d’Amèrica els que hi ha en el seu currículum En aquells anys de 1956 i 1957 Gelinotte va aconseguir el que en aquell temps s’anomenava la triple corona del trot francès: El Premi d’Amèrica, el de France i el de París. Però Gelinotte no es va quedar a França sinó que amb un vagó especial que li havien preparat va visitar Suecia, Alemanya, italia, Austria.. Com que quan anava en el seu vago li possaven una manta que la tranquilitzava i la feia dormir, a Gelinotte la varen conèixer per “l’egua de la camisa de dormir”. Després tengué un altre malnom probablement més bell. L’origen fou la seva gran victòria a Nàpols en el famós Gran Premi de la Loteria. Abans de la correguda havia plogut i mentres Gelinotte es desfeia de tots els seus adversaris va comparèixer un bell Arc de San Martí que il·luminà el cel de Nàpols. Des de llavors a Gelinotte li començaren a dir “Mademoiselle Gelinotte de L’Arc en Ciel”.


La popularitat de Gelinotte fou enorme. Tan grossa que cada any rebia mes de quatre-centes cartes en les quals els francesos li declaraven el seu amor. Al sobre es limitaven a escriure” Madame Gelinotte-Vincennes”. No se’n perdé ni una. Tots els carters de França sabien qui era Gelinotte.


Gelinotte va disputar durant la seva vida 87 corregudes. En va guanyar 54. Després es va retirar per a criar. Era a l’eugassada de Pierre Vanpevernage. Allà anava a visitar-la amb freqüència el seu gran preparador i amic Charly Mils. L’anomenava com “ma belle demoiselle”. “La meva bella senyoreta”.