Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 14/06/02

 

S. J. Gould


La setmana passada va morir un dels homes que més admirava dels que han escrit sobre cavalls. El seu nom era Stephen Jay Gould i el primer llibre que jo vaig llegir d’ell es titulava en castellà “El pulgar del panda”. I es que Stephen Jay Gould no era un cronista de les carreres de cavalls ni un veterinari. Stephen Jay Gould era un paleontòleg, es a dir, un home estudià com eren els animals en èpoques llunyanes. Tot i ser un professor seriós i molt rigorós Stephen Jay Gould era un gran afeccionat al esports, particularment al beisbol i, encara que menys, a les curses de cavalls. Si Stephen Jay Gould va escriure sobre cavalls es per mor de que la historia dels cavalls era una dels millors exemples per provar la teoria de l’evolució també anomenada Darwinista en honor a un home que també va escriure sobre cavalls. La teoria evolutiva diu que els animals— les espècies, millor dit— que hi ara sobre la terra no existien abans i que els que existien abans ara no es troben. La evolució diu que les espècies que hi ha ara no foren creades per Deu, sinó que provenen d’altres anteriors, que a la vegada venen d’altres encara més anteriors. El darwinisme diu que el medi selecciona els canvis. Vol dir que quan en un part surten individus diferents als seus germans —imaginau-vos una girafa amb el coll un mica mes alt— poden passar dues coses que aquest individu visqui millor —en el cas de les girafes imagineu que arribi a les fulles mes altes— i tengui més oportunitats de reproduir-se. O, que el canvi sigui negatiu, que sigui contrari a la supervivència de l’individu. Els canvis negatius no es conserven en la dotació genètica, però el positius sí. Una girafa mascle mes ben alimentada, perquè arriba a més fulles, estarà mes gras que els seus germans i tendrà mes vitalitat per córrer darrera les femelles i, en conseqüència, serà el pare de mes girafes, que tendran el coll més alts que les altres. Aquesta població de girafes amb el coll més llarg arribarien a arraconar les girafes amb el coll mes curt, sempre que als arbres fossin alts, o, millor encara, més alts que anteriorment.

L’exemple de les girafes resulta molt pedagògic, però en les discussions científiques es prefereix el cavall com exemple, perquè el registre fòssil dels cavalls és més ric i més demostratiu encara que la girafa. En diversos articles Stephen Jay Gould ha parlat del cavall i de les espècies antecessores. Ha explicat l’evolució basant-se amb trets canviants del cavall. El primer es la del queixals acabats ara en corona que tenen els cavalls i que els permet menjar gra. El segon tret son els dits, perquè com sabeu els cavall actual té dits: un a cada extremitat. Son dits que acaben en el casc. Els antecessors dels cavalls — el eohippus, el mesohippus etc— tenien mes dits: tres o quatre a cada extremitat. La raó de que hagin sobreviscut millor els que només tenen un dit es perquè es corr millor amb un dit que en tres o quatre i el córrer es la millor defensa que ha tengut el cavall front als depredadors. Un altre tret es que el cavalls actuals tenen les cames més llargues que els seus avantpassats. Per aquest motiu podem dir en general que tenir les cames llargues es un tenir una bona eina per córrer.

Tot això ho contava amb molta més “salero” que no jo, ai!, el fa poc traspassat S. J. Gould.