Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: Trot - 8/4/00

 

L’Hambletonian


Un entrenador famós va dir un dia qui hi ha una manera per saber si un home tenia sang de cavallista o no. Hi ha que dur-lo a Amèrica a la correguda anomenada Hambletonian —és el nom de la societat que l’organitza— i, quan estigui a punt de començar la cursa, mirar la seva camisa. Si la podeu observar normal, es a dir, si no podeu veure el batec del cor tramés a la roba que recobreix el seu pit, podeu assegurar que dins les seves venes no hi corr la sang d’un bon afeccionat al trot. I és que a Amèrica no hi cap cursa comparable a l’Hambletonian, la cursa que es corr el diumenge qui ve a Meadowlands, l’hipòdrom al costat de Nova York.


Hi ha una raó que resulta indiscutible a l’hora de justificar la importància de la correguda: és la seva dotació. El premi que espera al que creuí la meta en primer lloc és de 1.100.000 dòlars, que traduïts en pessetes són 170 milions. Un somni!


Hi ha tanmateix una altra raó per ventura més important que els 170 milions de pessetes i es que mitjançant la història de l’Hambletonian es pot reconstruir a la història del trot americà. A qui si es pot dir que hi són tots els que ho són o ho han estat. No hi ha cap trotador americà important que no estigui relacionat directament en l’Hambletonian.


L’Hambletonian es va córrer per primera vegada el 1926 i el seu guanyador fou Guy Mckinney, un fill De Guy Axworthy, el cavall més influent a la primera època de l’Hambletonian. A l’any següent el va guanyar una egua, Iosola Worthy, que també era filla de Guy Axworthy. El tercer guanyador fou Spencer un rebesnét de Guy Axworthy. El descendents de Guy Axworthy dugueren la doma en els primers 25 anys, durant els quals aconseguiren tretze victòries. Però després la seva influencia declinà ràpidament, fins a quasi desaparèixer. Fou a partir de llavors quan s’imposaren els descendents d’un cavall nascut el 1895 i que fou Peter The Great. Dels darrers 68 guanyadors de l’Hambletonian n’hi 53 que tenen la seva línia paterna que comença en Peter The Great. Un estadística per a fer pensar.


Només 8 sementals ha donat més d’un guanyador de l’Hambletonian: Star's Pride (8); Super Bowl (6); Scotland (5); Hoot Mon i Volomite (4); Speedy Crown, Guy Axworthy i PeterVolo (3 ) i Valley Victory (2).


A l’Hambletonia d’enguany —la que es correrà el diumenge dia 8 a L’hipòdrom de Meadowlands— hi haurà entre els favorits representants de les dues línies. De la de Peter the Great, però també de la de Guy Axworthy, una línia que alguns pensaven que jo no tornaria mai més ha estar entre els millors Un dels dos més favorits és Silver Pine un fill de Sierra Kosmos, fill de Nearly Perfect, fill de Songcan, fill de Florican, fill de Spud Hanover, fill de Guy McKinney, aquell fill de Guy Axworthy que va guanyar el primer Hambletonian, i del que parlàvem al principi de la columna. L’altra favorit és Muscles Yanke, un fill de Valley Victory, fill de Baltic Speed, fill de Speedy Somolli i amb aquesta línia fins arribar després de 10 generacions a Peter the Great. ¿ qui serà el guanyador.


Si el diumenge veis que la meva camisa batega no vos assusteu: estaré imaginant que som a Nova York.


Francesc Bujosa


La influència de la llum sobre el sistema reproductiu dels cavalls es gairebé definitiva. Ho apuntarem la setmana passada. Hem de dir, tanmateix, que la manera en que influeix depèn molt de la regió geogràfica on es troben els cavalls. Es sabut que quan ens atracam els pols la diferència entre els estius i els hiverns és molt grossa. Quan ens allunyam de l’Equador, a l’hivern els dies són molt curts i la nits molt llargues, els dies tenen no més de 5 o 6 hores de llum. Aquest fet provoca que les funcions reproductores de les egües quedin quasi paralitzades i que sigui necessari esperar els mesos d’estiu per intentar cobrir-les, o que s’hagi de recórrer a incrementar les hores de llum de manera artificial. En aquest darrer cas les egües estan dins unes quadres equipades amb potents sistemes de il·luminació que aconsegueixen enganyar el rellotge reproductiu del que parlàvem la setmana passada.


Si la zona geogràfica és més propera a l’Equador les diferències entre l’estiu i l’hivern són menors, i les egües ovulen tot l’any. El nostre país petit país —Les Balears— es troba en una situació intermitja, si bé una mica més propera a l’Equador. Les egües no paralitzen les seves funcions reproductives, encara que es veritat que quan ve l’hivern l’activitat dels seus ovaris s’enllesteix i, en conseqüència, la tassa de fertilitat baixa. És per això que ens costa més fer pollins que neixen dins els primers mesos de l’any que en primavera.


Quan s’importen egües de l’estranger, generalment de països de més al mort— Suècia, Dinamarca— acostumen a ser egües tardanes i és que són egües que tenen els sistema hormonal fet ja a la llum de fora. N’hi ha algunes que ja no el canvien per molt que a Mallorca hi hagi més llum.


M’agradaria acabar dient que aquesta influencia de les estacions sobre el cicle reproductiu i el sexe afecta a totes les espècies: també a la humana. I que és “ella” la que sempre diu quan convé l’aparellament. Es per això que hauríem de revisar les nostres idees sobre quin es el fort dels dos sexes.


Pep I. Garí

Estranger


1. Moni Maker coronada a Amèrica

Diumenge passat es va correr una de les curses més important del calendari americà. Era la famosa Breeder’s Cup, una correguda per a cavalls de totes les edats i que estava dotada amb 500.000 dòlars —75 milions de pessetes—. El resultat fou idèntic al que es produí a l’Elitlopep. Guanyà Moni Maker ( Speedy Crown) seguida de Georgia Limited (Crowning Point). Moni Maker fou conduïda per Wally Hennessey i marcà un temps de 1.10.3. El seu entrenador J. Takter, un home que no li agrada bravejar, digué al acabar: “No hi ubte possible: és la més gran”. Moni Maker, que ha guanyat enguany 800.000 dòlars, participarà aquest diumenge dia a la cursa Nat Ray, una altra clàssica del calendari americà.


2. El Derby Alemany

El diumenge passat a l’Hipòdrom berlines de Mariendorf es va disputar el Derby Alemay per a cavalls de tres anys. Es corria sobre la distància de 1.900 metre. la inscripció fou tan nombrosa que fou necessari fer cinc eliminatòries. El gran favorit de la prova era Rubintor Pri, un fill de Tornado Hanover, entrenat a Suècia per Sting Jahanson, que guanyà la seva eliminatòria marcant el millor temps: 1.14.9. Però a la final qui s’imposa fou Felix Santana, un fill de Quito de Talonnay i d’una egua filla de Speedy Somolli. Felix Santana és un cavall que es entrenat i menat per Hennie Grift. A la final marca una crono de 1.16.0. El premi fou de 390.000 i el resultat:.


1. Felix Santana — H.J.Grift 16,0.

2. Pessoa — M.Schmid 16,1.

3. Harpune — H.Wewering 16,2.

4. Rocky Tribute — O.Wewering 16,3.

5. Rubintor Pri — S.H.Johansson 16,3.

6. Noblesse Oblige — C.H.Loman 16,3.

7. Indian November — U.Schnieder 16,7.

8. Highland — J.Haide 16,7.

9. Infernal November — R.HŸlskath 16,7.

10. Ikarus November — J.Verbeeck 17,4.