Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Home i cavall


Els campionats mundials d’atletisme m’ha fet trair aquell lema que va propugnar el filòsof Cioran de que mestre pogués veure córrer un cavall mai aniria a veure córrer un home. Com que no era qüestió d’anar a veure córrer sinó de pitjar el botó de la televisió he tengut l’oportunitat de veure, un mica d’amagat, tres curses de sers humans. La dels 100 metres, homes i dones, i la el 1.500 metres homes. He pensat una mica amb el que he vist, i he pogut treure algunes conclusions que propòs per a ser debatudes.


La primera es que les marques del homes continuen sent deplorables si hom les compara amb els cavalls. Cioran tenia raó. Maurice Green va fer els 100 metres en 9.8, la qual cosa vol dir que anava durant aquest cent metres a 1.38. No guanyaria ni al més dolent dels nostres cavalls. Però no hi ha curses de cavalls de cent metres. Les més curtes, de les curses de cavalls, són sobre 1.600 metres. Si observam una cursa d’homes sobre aquesta distancia o una distància propera com és la de 1.500 metres, les coses són molt distintes: encara pitjors pels homes. En aquest campionats del món el marroquí Algarrough —s’escriu així Pep?— fa aturar el rellotge a 3 minuts i 27 segons. Sabeu el que significa això? Que va emprar 2.18 segons per quilòmetre. És exactament el doble de la marca —1.9.4— que va fer Self Possesed fa quinze dies a Amèrica. En un matx imaginari a dues voltes Self Possesed n’hauria de donar una d’avantatge a Algarough per igualar les forces. Si en lloc de córrer Algarrough ho fes el cap de redacció d’esports del Diari de Balears o el manescal columnista de Trot Balear, haurien d’anar a cercar no en Self Possesed, sinó la somera del carro de la beata per poder igualar la correguda. La segona conclusió és que el cavalls maduren més ràpidament que els homes. Maurice Green té 25 anys i Self Possesed 3. Si suposam que els cavalls poden viure 30 anys i els homes —siguem optimistes— 90. Vol dir que un cavall de 3 anys equival a un nin de 9 anys. Al tres anys una cavall pot batre la millor marca i l’home a d’esperar el 25. Molta diferència.


Així com en els cavalls hi ha races, per trotar, millors que les altres, també sembla indiscutible que per esprintar la raça negra en els homes ha arraconat les altres. No n’hi havia cap, de blanc, ni groc, a la final del 100 metres. Quan vaig veure que la guanyadora del 100 metres, Mary Jones, era la dona del campió de llançament de pes vaig pensar que seria interessant veure les habilitats dels fill, però per comprovar el resulta haurem d’esperar, ai! 25 anys, i vaig reflexionar que el afeccionats als cavalls no tenim dret a queixar-nos, com sempre fèiem, dels tres a o quatre anys que necessitam per provar un creument.


Per acabar vull dir que la càmera ràpida es permeté veure les cares dels que corrien i com reflectien el patiment del seu propietari. Les vaig comparar amb la cara de serenor, de tranquil·litat, fins i tot de placidesa que demostra Moni Maker quan corr i vaig estar a punt de cridar a la societat protectora d’animals perquè prohibís les corregudes. D’homos, naturalment.