Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Ideal de Gazeau/Lovely Godiva


Diumenge passat a Vincennes es va córrer el Prix de France, un cursa considerada la revenja del Grand Prix de l’Amérique. El Prix de France és, però, una cursa molt distinta del Premi d’Amèrica ja que es corr sobre una distància més curta 2.100 metres i sortida a l’autostart. Les races i les famílies clàssiques del trot francès, totes gojoses després de l’èxit d’Abo Volo en el Premi D’Amèrica, reberen una bufetada forta en el de France: el guanyà una egua sueca anomenada Lovely Godiva. Jo ja sé que algú em dirà que la bufetada no és massa grossa, ja que si bé hem de considerar que Lovely Godiva té una cama americana es neta d’Speedy Crown no es pot oblidar que es filla del francès Ideal De Gazeau un cavall molt i molt estimat pel públic de París. Jo haig de respondre que Ideal de Gazeau era un cavall que indubtablement captivà les classes populars franceses, al afeccionats rasos, però mai les grans famílies del trot francès. Per a elles era, és i serà sempre un “parvenu”.


Ideal de Gazeau va néixer a Vendée a ca els germans Fradin. Un dematí, els seus criadors reberen la visita de Pierre Jean Morin, un modest propietari, que havia rebut la noticia que els germans Fradin tenien un pollí fill d’Alexis III. Mourin quedà enamorat d’aquell pollinet de pell negre, taca blanca a la cara, i mirada clara i tendra. Tot i les reticències dels criadors, Mourin aconseguir comprar el pollí i la mare per 15.000 francs, uns tres milions de pessetes. Ideal viatjà cap a Saint-Jean-le-Thomas un poblet proper al Mont Saint Michel. El comprador dividí la propietat del cavall entre cinc propietaris una dona i quatre homes del mateix poble. Aquell pollinet es convertiria amb el temps en un meravellós cavall, el millor del seu temps. Un cavall que ho guanyà tot: dos premis d’Amèrica, el campionat del món a Estats Unit, el premi de velocitat de Cagnes-sur-Mer. El modest fill D’Alexis III es feu multimilionari, guanyà 16 milions de francs, i els seus amos, alguns dels quals no havien pujat mai en avió, pogueren, viatjaren pel tot el món, foren rebuts a palaus i begueren xampany, un dia sí i l’altre també, sempre per celebrar els èxits del seu cavall.


Quan Ideal acabà la seva vida esportiva, els seus propietaris reberen una oferta, per comprar-lo, procedent de Suècia: 400 milions de pessetes. Varen cedir a la temptació. Ideal emigrà cap a les fredes terres escandinaves i comença la seva carrera de reproductor. Va conèixer nous amors, però probablement ell i els seus admiradors van lamentar que no hagués estat admès com a gendre a les millors cases del seus país, que hagu’es hagut d’emigrar i que aquesta mena de noblesa del trot francès preferís per a les seves egües, sementals que venien de més bona casta i casa, cavalls, però, bé que ho sabien els suecs, als que Ideal s’havia cansat de derrotat a la pista.


Quan el diumenge veia com, sobre grava negra de Vincennes, Lovely Godiva —la filla sueca d’Ideal— deixava sense alè a tot un grapat de cavalls d’orígens, en teoria, més selectes que el seu, el meu cor comença a assaborir el gust de la venjança. Vaig beure un calvados contra la salut moral de les persones i les institucions —aquí, ja ho sabeu, tampoc no ens en falten— que prefereixen els orígens als mèrits demostrats.