Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Irlanda i Sineu


Dedic algunes nits de l’estiu a passejar amb una colla d’amics i veïnats, i a conversar amb ells sobre el mon i la bolla. Aquest és el propòsit inicial, però molts de dies la passejada no arriba als cent metres i la conversa ens transforma en discussió. Cadascun de nosaltres es dedica, amb el peus clavats a terra, a defensar les seves idees i en el combat oblidam allò que tant ens convendria, que és xercitar les cames i el cor: ens estimam més demostrar que tenim raó que caminar i amagrir-nos.


Un dels que més cartes pren en la discussió es en Guillem Oliver que fa intervencions quasi sempre carregades de lògica; excepte quan li entra la vena sineura i és llavors que el pensament màgic substitueix per complet al racional. I es que no conec cap poble de Mallorca on es cregui més en la influència de la lluna que en aquest entranyable poble del centre de l’illa. En Guillem és sineuer de socarel i creu fermament en l’acció del nostre satèl·lit natural. Un altre sineuer al que molt admir, en Jaume Matas, ha invertir també molt de temps de forma oral i per escrit per intentar convèncer-me— de la influència de la lluna sobre el creixement dels cabells, la resistència de la fusta i el trot dels cavalls.


Vaig pensar molt amb en Guillem Oliver i amb en Jaume Matas quan ara fa un més vaig estar a Irlanda. Irlanda com el lectors del Diari de Balears sabem és el millor país del món per a criar cavalls i jo vaig aprofitar els temps per visitar alguns d’aquests llocs clàssics de la cria cavallar irlandesa. Un d’ells va ésser el Irish National Stud, es a dir, l’Eugassada Nacional. Aquestes admirable insolacions estan a Tully, prop de Kildare, i en el cocó, doncs, de la cria dels cavalls. Tully té una llarga història que comença en el segle XIII quan era un petit monestir de frares de l’ordre de Malta que ja criaven cavalls. Però l’inici del que avui és Tully hi ha que trobar-lo en l’adquisició d’aquestes terres verdes per un coronel d’origen escocès, William Hall Walker, que va voler dedicar la segona part de la seva vida a la cria del pura sang anglès. El Guillem escocès era un home que creia profundament en l’astrologia i a cada cavall que naixia li feia l’horòscop i, si aquest horòscop no li agradava, el marxava. Es quedava només amb els animals horòscop favorable.

William H. Walker estava tant convençut de la influència de la lluna que per a que aquesta pogués actuar va fer obrir una bona finestra al sòtil de les quadres on tenia les egües i que deixava oberta quan ell considerava oportú.


L’èxit de William Hall Walker en la cria de PSA fou enorme i no hi ha cap de les clàssiques curses angleses de galop que no l’hagi guanyada algun cavall nascut a Tully. La fama com a criador del coronel, fou tan grossa que la reina d’Anglaterra, que era una clienta seva, el va anomenar Lord Wavertree.


Si coneixeu en Guillem Oliver o en Jaume Matas no els conteu la història de William Hall Walker i de Tully. Em deixarien dialècticament baldat.