Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Irrepetible!


Foren prop de dotze mil —en la meva comptabilitat ja incloc aquells que indiscutiblement valen per dos— els afortunats espectadors que pogueren contemplar el millor Gran Premi de tota la història. Dotze mil espectadors que al acabar sabíem que mai més podríem veure en directe un salt com el que va pegar diumenge passat el nostre benvolgut esport o espectacle de les curses de cavalls. No, no estic exagerant. El que va passar diumenge passat en fou una cosa realment excepcional, gairebé irrepetible. El guanyador va baixar el record de la prova en un minut vuit dècimes i el va deixar la reducció quilomètrica en 1.18.7. El cavall que vulgui reduir el record en un minut vuit dècimes haurà d’anar a 1.16.9. Però si alguna vegada hi ha a Mallorca un cavall que als tres anys faci aquesta via vendrà algun milionari que pagarà —us ho assegur— mes de cent milions de pessetes i el cavall correrà a París o Suècia. I hi ha, encara, un altre factor que em permet afirmar que molt difícilment els nostres els veurem un salt com el que veren diumenge passat, i és que foren cinc el cavalls que corregueren a una velocitat superior a la que va significar el record anterior de l’Única de Blai. Serà possible que en una altra avinentesa hi hagi cinc poltres que en el Gran Premi davallin el record? Probablement, no. Tenc o no tenc raó, Idò, quan dic que els salt és irrepetible.


El comentari tècnic de la cursa ha de recaure sobre els nervis que en avinenteses com aquesta arriben a acumular els menadors. Aquest estat de l’ànim els dur a cometre un grapat errors i indecisions. Cavalls com Brandys i Bengalí perderen les seves opcions perquè als seus menadors els fa faltar control i serenitat. Molt discutida va ser les decisió d’en Tous de “treure” en Black Crown abans de la darrera corba. El cavall va haver de voltar a fer tres i això significa sis metres més del que va a fer dos i dotze del que dur sa corda. Quan Black Crown va arribar a la meta no hi havia l’esmentada distància entre ell i els dos primers. Podia haver guanyat Hi ha que dir, tanmateix, que els que es dediquen a comentar curses quan aquestes ja ha acabat tenen la vida molt fàcil. Son com els historiadors que comenten les batalles quan aquestes ja han finalitzat i llavors expliquen com i perquè un exercit ha perdut i l’altre ha guanyat. El difícil no és ser historiador sinó general i decidir una acció en el moment en que encara la batalla no està ni guanyada ni perduda. Perquè —jo em deman— i si Tous hagués aturat a Black Crown quan aquest anava llançat i calent i l´hagués obligat a colar-se darrera en Bibo, no hagués estat possible que el valent cavallet negre s´hagués desmoralitzat. Ah que va de bon fer comentar les lluites quan ja se sap quin és el mort i qui el viu!


La reunió va resultar realment magnífica. Vàrem comptar altre vegada amb l’assistència de la Presidenta del Consell. Anava vestida d’un groc puríssim. Quan la vaig veure vaig recordar que és exactament el color que han de tenir les roses per a protegir-nos dels maleficis. Ho assegura Gabriel Garcia Márquez.