Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

La darrera oportunitat


Diumenge a París es correrà la cursa de trot més important del món. És el famós Grand Prix d’Amérique. Moltes són les incògnites es plantegen, cada any el dies abans del significat darrer diumenge de Gener, que els afeccionat intentam respondre. Sempre és així, però enguany n’hi ha una que enfosqueix totes les demés. És, malauradament, la que intenta esbrinar des d’on podrà veure el senyor Viel —l’admirable Albert Viel— la cursa. Li bastaran les forces per acudir encara al hipòdrom? Serà a ca seva, a la vella “maison” Viel, a Mondeville, on seguirà l’esdeveniment? O estarà ingressat ja a l’hospital per encarar-se en la penosa malaltia que li arrabassa dia a dia les ja extremadament migrades forces que li queden.


Albert Viel és, indubtablement, la persona més respectada per els nombrosos francesos que senten dins la seva sang la passió per els cavalls trotadors. Sempre que fan esment a Albert Viel solen utilitzar l’apel·latiu de “Messieur le President”, i és que Viel va presidir la Societté d’Encouragement, es a dir, l’Associació de Criadors, durant més de 10 anys. Però no es solament per això que Viel ha conquerit el respecte dels afeccionats, es perquè Viel representa, més que ningú, la fidelitat: La fidelitat a la seva família, al seu petit país de Normandia, i al cavalls de raça francesa que tenen el privilegi de menjar aquelles verdes i saboroses pastures prop del canal de la Manega. El lligam de Viel amb els trotadors ve de molt lluny, dels seus padrins, els quals a mitjans segle passat ja criaven cavalls destinats a córrer. Era els temps en que encara no hi havia hipòdroms i les curses es feien per camins en línia recte i sobre distàncies de quatre sis o, fins i tot, vuit quilòmetres. La fidelitat ha esta una força necessària per la seva carrera, però no suficient. La fidelitat com a únic principi sol acabar amb la fortuna del que la pràctica i Viel, com a bon pagès, sabia que havia de combinar-la amb la intel·ligència si no hi volia perdre els calçons amb el seu ofici. És el que feu tota la vida. Observador atent de la naturalesa, amb un cronòmetre sempre a la mà, que li permetia objectivar les seves impressions, hagué de seleccionar el millor de la raça que havia heretat. La selecció sol ésser un procés que deixa nafres en el cor, però és l’únic camí per el que aspira, com Viel, a guanyar-se la vida com a criador i a fer front —com ell ha fet— amb probabilitats d’èxit a la moda d’introduir sang americana dins la cria francesa. El grans cavalls de Viel ho han guanyat quasi tot en el trot francès: Criteriums, Prix de France, Prix de París, etc. Quasi tot, menys, ai! el més important: el Premi d’Amèrica. El criador més significatiu de França i la cursa més emblemàtica no s’han trobat mai en el camí. Els cavalls de Viel han fet segon quatre a cinc vegades, però mai primer. L’any passat es tornà a repetir la història: Abo Volo, fou derrotat per Cocktail Jet.


La cursa d’enguany és —tot sembla indicar-ho— la darrera oportunitat que té Viel de veure que un cavall de la seva propietat guanyi el GPA. El cavall que defensarà els seus colors —camisa negre i casquet rosa— serà de bell nou Abo Volo. Abo Volo és un fill de Lurabo, le Magnific!, i de Grande Volo, és, doncs, un producte francès de cap a peus. Un animal que començà a marxar —ho dic per a que els impacients en prenguin nota— quan ja havia fet els quatre anys. L’estat de forma d’Abo Volo és actualment immillorable: Viel hi ha posat els sabers de cinc generacions en dosificar el seu esforç. Les rendes del cavall estaran en les mans Joss Verbeek, el millor “driver” del món, però, tot i això, la seva victòria no és segura. Haurà d’arribar davant de Cocktail Jet, el guanyador de l’any passat, de Capitol, el cavall que ha tengut l’honor de cobrir a Vourasi, de Defí D’Anou, guanyador del criteriums dels quatre i cinc anys, i de catorze cavalls més, tots ells milionaris i ambiciosos.


Gràcies a la tècnica —a la tècnica que ens deshumanitza, diuen els cap-de-faves— podrem veure el GPA des de Son Pardo, devers les quatre del capvespre. Si, perquè Abo Volo hagi guanyat o perdut, sentiu, al acabar la cursa, com una mica de saladina als ulls no passeu vergonya: us assegur que serem molts els que experimentarem la mateixa coïtja davall les pipelles. Serà per Messieur le President.