Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

La marca del “zorro”


Es temps d’advent ara. L’advent es una època sentimentalment embullada. Es temps de coses de s’acaben, però també de coses que sabem que es refaran amb la nova llum. Els sentiments de l’advent són com la claror d’aquest dies fugissera i tènue. A Mallorca és un època, l’advent, caracteritzada per uns horabaixes esquifits. Encara no has acabat d’assaborir el cafè i te n’anadones que ja es de nit: “E, de subito, sera”, digué el poeta italià. Es temps de coses que ja ens abandonaran aviat. Les fulles dels tenen ja els dies ben contats: la seva intenció de romandre aferrades a les branques serà vana. Hauran de deixar pas a les fulles noves, per les quals jo ja sospir.


També en el món del trot és temps d’advent. de coses velles i decrèpites, però amb alguns indicis de renovació. Les coses velles són ben evidents a Son Pardo. Les instal·lacions fan figa per tots els costats, la llum s’apaga quan els cavalls estan plena correguda, la megafonia es gairebé inexistent, els marcador sembla un quadre minimalista, la pista no drena, la gent no juga etc. I si velles, humides i decrèpites són les instal·lacions, no massa més joves són les idees que semblam tenir els afeccionats.


Però també hi ha revifalla, i el diumenge passat en varen tenir mostres ben clares de que ens podem refer. Aprofitant la festa de l’associació criadors i propietaris es varen presentar els productes de la generació E, els cavalls que ara conten com a d’un any i que a partir del primer de Gener ja contaren com a dos. Eren les primeres passes que feien en públic i per ells foren les mirades a vegades cruels i a vegades sentimentals, però sempre sàvies i esperançades dels experts. Hi haurà en aquesta generació un Messies que en farà sentir emocions mai sospitades i ens curarà de la vellesa acumulada.


De tot el que vaig veure el que em deixà més impressionat fou probablement el que podríem anomenar la marca del “zorro”. La marca ja ho sabeu es la Z, però per el afeccionats al trot mallorquí la única z que ens importa és la de Z Afterburner. El magnífic semental de la quadra Caixeta.


No hi ha temps per presentar la genealogia de Z Afterburner, però si dic que es un fill d’Speedy Crown i que la mare és una filla de Star’s Pride, tots els que coneguin una mica les races sabran que dins les seves venes hi corr la sang dels dos sementals més influents del trot americà. Z fou un cavall de carreres amb una manera de trotar que solament posseeixen els elegits. Per ventura li faltà un poc de poder físic per poder expressar tot el trot que acumulà dins la seva ànima. Però les seves participacions es convertien en lliçons on s’explicava com era de fàcil i elegant el trot. Diumenge a Son Pardo vaig veure un grapat de cavallets d’un any que duien ben a les clares aquesta marca del” zorro”. Vull dir que eren fills de Z Afterburner. Són cavallets que han heretat del pare el físic, l’anima —entenent i sentimental— i un ritme de cames que sembla el “carioca” tocada per Artie Shaw. Són cavallets criats per la quadra Caixeta, que ha menjat l’herba de Can Amer ( Son Ferriol) que han estat ensenyats —i molt bé per cert— per aquest home del trot que es diu Jaume Mates. Entre els experts hi havia discussions sobre si els poltrets assemblaven més al pare o a la mare. Jo quan els veia —no massa grossos, aventurers, eixerevits, aprenents i posseïdors d’un ritme realment fascinat— vaig pensar que al qui realment semblaven era al seu criador: a Joan Bibiloni. Però no em vaig atrevir a dir-lo en públic.