Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

La mare dels Kids


A les aspres i resseques terres de Llucmajor hi feren fa un grapat de mesos un clot profund. Era per enterrar-hi, un damunt l’altre. dos éssers: la víctima i el seu assassí. No soc partidari de la pena de mort, però si alguna vegada he comprés una execució és aquesta. L’executat fou un ca Rotweiler que havia perpetrat un crim horrible: havia atacat a una tendra criatura que no va poder complir —infantó!— ni un sols dia de la seva existència. Un indefens cavallet al que per ventura la mare no va saber defensar així com tocava: així com ho fan les egües quan en llibertat sofreixen l’amenaça d’algun depredador.


Aquesta mare no és una egua qualsevol: és l’egua de cria actualment més famosa del trot balear. Motiu per a ser ho n’hi sobra. L’egua és la que ha engendrat dels dos cavalls nacionals més de moda. Ambdós brillaren com estels el diumenge passat: Un és Alex Kid, el que resultà guanyador de la correguda destinada al millors productes nacionals de qualsevol edat. L’altre és Caster Kid, el guanyador de la correguda més significativa de l’any, el Gran Premi Nacional, reservada als cavalls i egües nascuts en el nostre país que ara tenen tres anys.


Perla fou quan comença la seva carrera com a reproductora una egua que cap teòric del trot hagués guardat per a criar: Té alguns defectes morfològics —es esquerrana—, el seu caràcter és espinós i no li desagrada tirar qualque cosa o fins i tot mossegar, i, per afegitó, el seu rendiment en competició fou molt mediocre. Era una mica orada. Els seus propietaris no feren cas dels consells dels teòrics i tengueren l’encert de fer-la cobrir per Tap Dance Kid. D’aquesta primera relació amb el fill d’Speedy Somolly en sortí un cavall que decidiren anomenar Alex Kid. Dos anys després es repetí l’operació i en sortí Caster Kid. Ambdós, idò, germans de pare i mare.


Tot i ser germans bons, no es semblen gaire Alex i Caster. El primer és un cavall poderós amb una velocitat i una resistència admirables, però amb una personalitat dins la correguda difícil. Alex vol fer sempre la seva i anar per on li dona la gana. En Toni Solivellas ha comprés perfectament l’animal i el resultats, a Mallorca, són esplendents. Alex supera amb molt als seus possibles rivals. Es, tanmateix, el seu caràcter el que impedirà a Alex afrontar competicions europees? Vet aquí un tema de discussió. Caster Kid és del tot diferent. Amb un físic molt més magre és un cavall que serà probablement més bon professional. Més limitat de via i de resistència fou des de que l’aregaren un confit. En Toni Solilvellas el deixava entrenar a persones amb ben poca experiència. Caster, quan començà, gairebé no sabia trotar però mostrava sempre una gran voluntat per aprendre’n. Caster Kid serà sempre una animal obedient i manejadís i aquestes són dues gran virtuts per a qui s’ha de guanyar la vida sobre la pista de competició. Si Alex és una mena de Bulldotzer, Caster és un colomet tendre i entranyable.


El cavallet d’un dia fet malbé per el ca agressiu tornava a ser un altre germà de pare i mare de Alex i Caster. Si hagués estat tan bo com els seus germans hagués convertit a la seva mare —na Perla— amb l’egua mallorquina més important d’aquests segle. No hi hagués hagut possibilitat de discussió. També hagués fet mostrar tot el llautó als “teòrics” del trot, d’aquells que aconsellaven no fer-la criar. Descansi en pau el Rotweiler.



Pel Món:


1-Huxtable Horline i Joss Verbeck guanyen el GP D’Oslo.

La correguda més important del calendari hípic de Noruega és el GP d’Oslo. Enguany i participaven el millors cavalls europeus. La distancia era 2100 metres i el que guanyava s’embutxaca. La correguda fou —conten— extraordinària i es vegé un duel èpic entre el semental suec Huxtable Horline, ( a les rendes Joos Verbeck) i l’egua americana Moni Maker. Ambdós són familiars propers d’Speedy Crown. Huxtable Hornline es un fill de Sherwood (fill del francès Tibur) i de l’egua Nat Ray, una filla d’Speedy Crown. Moni Maker es una filla directa d’Speedy Crown. Tercer hi feu Gentle Star, el crack norueg, i quart Defí D’Anou. Huxtable Horline marca un registre de 1.13.7.


2— Defi d’Anou, nou Duc De Normandia.

A l’hipòdrom de Caen, a Normandia, es feu la tradicional correguda anomenada Duc De Normandia. Hi batallaren el millora cavalls francesos. Entre ells Defi D’Anou (Ambro Goal - Nesmile) que acabava d’arribar d’Oslo on el seu quart lloc va esser considerat com un fracàs. Sense quasi temps per un descans Defi D’Nou afrontà els 2400 metres el Duc de Normandia i mirar d’aconseguir el 10 milions de pessetes que el organitzadors atorguen al primer classificat. Aquesta vegada Defi no va decebre i va mostrar que la propera setmana a Suecia a la famosa cursa de L’Elitlopped hauran de comptartar amb ell. El segon lloc fou per Dryade des Bois ( Joss Verbeck a les rendes) i el tercer per Echo. Dryde des Bois també anirà a Suecia. Defi va marcar 1.13.8. I eren —recordau-ho— 2.400 metres.