La naturalesa i el pensament conservador

Nosaltres, els animals (10)



Quan veig els meus amics del PP una mica preocupats perquè s'atraquen unes eleccions els dic que es posin tranquils, que el PP té un trespol ben definit hagi passat el que hagi passat, i segur que com a mínim treurà un trenta per cent dels vots.


Si en lloc d'amics peperos veig amics d'obediència catòlica, apostòlica i romana, preocupats per la poca assistència a missa els dic una cosa semblant: que al manco els de la meva generació tenim, encara que no anem a missa, ficats dins la mollera, els principals dogmes de la religió catòlica i aquest percentatge es encara superior al dels adictes al PP a l’hora de les votacions.


El que jo no podia sospitar és que una bona part dels lector de dBalears tenguessin aquest pensament tan proper a l'ortodòxia catòlica. Però solament així —suposant-ho aconseguesc explicar-me les múltiples reaccions adverses que ha provocat el meu article de la setmana passada on em demanava si l'homosexualitat era, o no, natural.


Quin era aquest dogma que va desencadenar l'esmentada reacció al meu article per part dels lectors de dBalears i, a més, del meu estimat, encara que barralet, director? Un de ben fonamental, que no és altre que aquell que diu que Déu Nostre Senyor va crear el món i la naturalesa i va implantar dins aquesta naturalesa la manera en que cada ser s'havia de comportar a fi de que les coses rutllasin d'allò millor: era —és— la llei i l'ordre natural. Per aquesta raó, per aquests conservadors dogmàtics, tot el que sigui natural és bo per a la humanitat i el que no sigui natural és dolent i pecat. Així quan varen llegir que jo dubtava de que l'homosexualitat fos natural es varen pensar que jo condemnava dita tendència com a contrària a la llei de Déu, i enviava els gais a l'infern. Vos puc assegurar que res més lluny de la realitat. Perquè jo, a diferència d'ells, no crec en l'infern ni que Deu imposàs una llei natural, que marca, segons els conservadors, el criteri per saber el que és bo o dolent.


L'única llei natural en la que jo crec és aquella que els científics després d'observar llargament la naturalesa i amb molts d’esforços han descobert: la que, de veres, regeix la natura. No és una llei que indiqui com han de ser les coses, sinó com són en realitat, i la llei que impera en la natura —en bona part la llei del més fort— no és per estar-ne al seu favor. És horrible i cruel en moltes ocasions. Aquest llei en la que crec, però no en som partidari, diu que per procrear nova vida els humans hem de realitzar les maniobres —generalment plaenteres— perquè un òvul i un espermatozoo puguin posar-se en contacte És el que és natural segons ensenyen els esmentats estudiosos.


I ara per a acabar i per reblar els meus arguments, vull confessar que jo n’he comès molts d'actes contranatura. Era quan feia de metge i vacunava, receptava aspirines, antibiòtics, morfina, citostàtics… a favor de la vida i contra la llei natural que indicava que havien de sofrir i, per ventura, morir, el meus pacients. I —insistesc— si els gais troben satisfacció en les seves pràctiques sexuals, jo, de veritat, els llou el gust. Però, per favor, que no l'agafin contra mi, que som un angelet.

Diari de Balears :: 15/7/2016