Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

La venta d’en Bibo


Dins la temporada d’estiu-tardor aquesta serà probablement la transacció més sonada: la que ha servit per a que en Bibo de Monnes canvií d’amo. El venedor ha estat, lògicament, el seu antic propietari, el menorquí Pere Montaner, i el seu comprador, la anomenada quadra blaugrana. El nom de l’esmentada quadra no és una casualitat és conseqüència de l’amor que el seu nucli dur, els senyors Fuster, pare i fill, professen al club que és més que un club. És molt possible que el preu que han pagat sigui el record de la nostra història. Prop dels tres milions de pessetes.


Les preguntes que calen formular-se són les següents: Ha estat car o barat, en Bibo? Qui ha fet el bon negoci, el venedor o al comprador? Permeteu-me que contesti primer a la segona, després ho faré a la primera. Per fer-ho vos he de dir i advertir, abans de tot, que la meva formació en economia és absolutament miserable, però que una cosa he après de les meves lectures d’aquesta ciència, cada vegada més freqüents: que les transaccions es realitzen quan ambdues parts —la compradora i la venedora— pensen que la nova situació —una, la possessió de la cosa desitjada, i l’altra, la dels diners rebuts a canvi els afavoreix. La meva impressió és que els cas de Bibo no és una excepció a la regla general i que podem convenir que ha estat un bon negoci per les dues parts. La primera pregunta, de si ha estat car o barat, és més difícil de contestar. Mes difícil, perquè la resposta depèn del que vendrà i això és molt mal de preveure.


Hi ha tanmateix una reflexió que fer. Si consideram que en Bibo és indiscutiblement un dels cinc millors cavalls de la seva generació i que la resta dels cavalls nacionals de la seva edat —foren més de 300 els que neixeren aquell any— no van ni a 1.23, o que tan sols no corren, ha costat, cadascun d’ells, de surar i posar a punt més d’un milió de pessetes, no pot considerar-se en absolut car que un dels elegits, un cavall que ha anat ja a 1.17 i, el dia del Gran Premi, a 1.18, n’hagi costat tres.


Però, ja dic, la clau està en el futur. Bibo és un cavall amb grans qualitats —una salut de ferro, un trot molt correcte, uns orígens —és fill de My Nevele, un semental que els seus fills guanyen curses internacionals— prou selectes etc. Però Bibo és també un cavall amb algunes limitacions. La més important, la seva falta de coratge en els metres finals, cosa que l’ha privat d’aconseguir la victòria a les curses clàssiques en les que fins ara ha participat. Ha hagut de conformar-se amb el segon lloc.


Amb els nous propietaris Bibo canviarà de vida. El seu nou preparador i menador, en Tomeu Llobet Jr, té unes mans més dolces que els anteriors. Per altra banda en Bibo viurà —quina enveja!— a la finca del Cabanells, on podrà entrenar el dia i la hora que en Tomeu consideri adient. En silenci i soledat. Més encara: en Bibo competirà a Manacor, a unes curses on gràcies a la seva col·locació, durant una temporada, no li serà difícil guanyar. Agafarà moral. ¿Serviran, però, tots aquest factors perquè en Bibo canvií d’idees, perdi la seva timidesa i conformisme i es converteixi en el millor cavall de la seva generació? Si és així, el preu que n’han pagat per ell semblarà una rialla.