Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Les noces de l’any!


En el món dels cavalls de trot també tenim això que es denomina les noces de l’any. Acostumen a fer-se els darrers els darrers mesos de l’hivern, quan ja es a punt d’esclatar la primavera. La cerimònia sol ser més intima que no entre els humans i la núvia arriba a casa del nuvi es sempre allà on es fa la cerimònia i es consumeix el matrimoni no en un carruatge estirat per cavalls, sinó en un camió o en un remolc que té moltes mesures de seguretat. Les noces de l’any en el món dels cavalls venen sempre marcades per les femelles. Vull dir que es l’euga la que determina. És lògic: un cavall es casa setanta o vuitanta vegades en un any i l’egua només una. Els afeccionats reservam, doncs, l’etiqueta de nuviatges de l’any, al primer matrimoni d’una reina: a la primera cubrició que reb una egua que ha regnat en els hipòdroms. Amb l’esperança de que aviat tres o quatre anys veurem un fill o una filla seva que ens recordarà el seu estil sobre la pista i ens conhortam, els afeccionats, de la tristesa que sempre comporta el acomiadar del món de la competició un ésser admirat i estimat. Els afeccionats europeus, i més encara els que som una mica francòfils sabem clarament que el casament de l’any d’enguany és indubtablement el que ho protagonitzat la magnifica egua francesa Vourasi. Vourasi és filla del que fou el gran Fakir de Vivier m’han dit que a Mallorca se li prepara un gran homenatge on no hi faltarà el Whisky i les havaneres i de Fleurasi. Fleurasi va ser també la mare d’Ourasi, l’únic cavall en el món que ha guanyat el Premi d’Amèrica quatre vegades. Després amb l’ajut seminal, aquesta vegada, de Fakir, va venir Vourasi.


Vourasi, tanmateix, no guanyà mai, al contrari del seu germà matern, el premi d’Amèrica. Feu, això sí, dues vegades segon i una, tercer. Guanyà amb tota autoritat un grapat de vegades el Prix de France 2100 metres i el Prix de Paris quasi 4 quilometresles dues, curses de Grup I, i, d’aquesta manera, demostrà que no li feia por cap distància ni cap adversari. Poc a poc Vourasi va conquerir el cor dels francesos. El seu cos més gros i poderós que no bell, la seva serietat, el seu esperit combatiu justificaren una i altre vegada els dos apel·latius amb que també era coneguda: “mémère” i “mère courage” tot evocant la famosa obra de B. Brecht.


El semental elegit per fer-li el primer fill a Vourasi ha estat Capitole. Ës un cavall que té una millor velocitat de 1´12 i que per les seves venes hi corr la sang de quatre il·lustres: Kerjacques, Fandango, Carioca II i Hernani III. Què serà el fill, o filla, de Vourasi? Potser un “fenòmeno” com diuen els meus amics felanitxers, o, potser, un arpallot. Qui lo sà? En el món dels cavalls no es compleixen les lleis de la monarquia: el fill primogènit d’un rei i una reina no és sempre és el sobirà de la competició. Les corones entre els èquids no s’hereten: hi ha que guanyar-les amb les cames, a la pista. En el cos es veuen els sobirans.