Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Les vacances de Siurell


A la sortida de la investidura de Raimon Panikker com a doctor honoris causa de la UIB vaig trobar l’amic Coll Bardolet i li vaig demanar si enguany passaria l’estiu a la molt bella ciutat de Vengen, als Alps suïssos. He digué que sí, i jo li vaig alabar la decisió. I és que Coll Bardolet és, a més d’un gran pintor, un home de gust. De molt bon gust. Però Coll Bardolet no serà l’únic compatriota que cercarà la frescor del nord per a poder passar els durs mesos de juliol i agost: hi haurà un cavall que també ho farà. Tendrà el privilegi d’anar a pasturar a les terres de l’oest francès, a S. Cyprien, no gaire lluny de Tolouse. El nom d’aquest afortunat animalet és Siurell des Pont.


La història de Siurell comença en la decisió de Bernat Company propietari de la seva mare Sicília M i de Rafel Nadal propietari en aquell temps —ara fa nou anys— de Demetrius S. F. de combinar les seves races. El producte de l’acord i de l’aparellament fou un cavallet, molt semblant a son pare de capa—alatzà i calçat de tres cames— que va veure per primera vegada al món a una tanca de Llucmajor. El desenvolupament corporal de Siurell no fou espectacular. Quan al cap d’un any el davallaren per a ser sotmès a l’aregament i als primers entrenaments, Siurell era una mena bolic de pel, cosa que un ca o un moix pot ser atractiu, però per un cavall, mai. Siurell no era llavors, des del punt de vista de ala morfologia, gran cosa, però quan entrava dins la pista sofria una autèntica transmutació i trotava més alegre i satisfet que ningú. Ni que fos una papallona.


El caràcter del cavall i la bonhomia del seu propietari tocaren el cor de Pierre Guiffart, un home que s’ha guanyat la vida a França com a jockey, preparador i criador de cavalls. Pierre Guiffard, una institució dins el trot francès, tenia — i té, afortunadament, encara— el costum de venir a passar uns mesos a Mallorca. S’enamora del caràcter festiu de Siurell. Quan arribà l’hora de tornar-se’n a S. Cyprien, a la seva casa i lloc d’entrenament dels seus cavalls, Guiffard decidí endur-se amb ell Siurell.


En el moment en que Siurell va arribar a S. Cyprien li va semblar que havia entrat al cel. La professionalitat i l’amor de Guiffard, l’herba del lloc —la famosa “luzerne”— i la companyia dels altres cavalls que el reberen amb exquisida amabilitat transformaren l’esquifit poltre de Llucmajor. Siurell seguí conservant els seus trets psíquics —una meravellosa i contagiosa alegria—, però ara acompanyada ja d’un cos sa i poderós. Quan Siurell va tornar a Mallorca pagà amb generositat l’esforç que havien fet amb ell i feu tercer en el Gran Premi i, l’any següent, guanyà el Criterium dels quatre anys.


A partit de llavors Siurell a tornat cada any a S. Cyprien. És la seva gran medicina. Allà es va curar fins i tot d’un enfonsament —una laminitis— la més terrible de les malalties que poden sofrir els cavall. Quan Siurell va partir de Mallorca no podia donar passa, el varen haver de pujar al camió en pes, quan arriba a S. Cyprien i va veure el prat on acostuma a pasturar el cavall es posa a trotar. El seu propietari, en Bernat Company, assegurà que havia passat prop de Lourdes però no s’hi havia aturat.


Avui, divendres, Siurell pujarà al camió i després el vaixell per anar a pasturar de bell nou la lucerda a les flonges i perfumades terres de S. Cyprien; aviat el senyor Coll Bardolet agafarà els atapins cap a Vengen i es que —creis-me— a l’estiu, el cavalls de casta i el homes de bon gust prefereixen l’herba fresca a l’arena calenta.