Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Malabar guanya l’Hambletonian


Diguem-ho aviat: no hi hagué sorpresa a la cursa mes rica del món. El gran favorit Malabar Man (Supergill-Lady Love McBur) fa fer valer els pronòstics de la premsa del tot el món. Fins i tot —i perdonau-me la bravejada— la d’aquest illes de la part occidental de la Mediterrània. L’encert, tanmateix, no el podré presentar com un motiu per a que m’augmentin el salari: era massa fàcil. Malabar Man es presentava a la cursa amb un currículum realment envejable: havia disputat 15 curses en la seva vida i n’havia guanyades 13. Durant el 1997 havia corregut cinc curses i les cinc havia aconseguit la victòria. Només una circumstancia feia compareixa algun dubte: no el menaria un professional, sinó un amateur, el seu propietari, el senyor Malvern Burroughs. Hi ha que dir que feia 49 anys que aquesta cursa no la guanyava un amateur, però Malvern Burroughs no tengué cap dubte a l’hora de decidir-se. Volia saber l’emoció que es sent quan damunt el cabriolets’atravessa en primer lloc per la meta al famós hipòdrom de Meadowlands en el moment que concentra tota l’expectativa de l’any. Havia declarat que si les ganes de saber que es sentia en un moment així li feien perdre un milió de Dòlars no ho lamentaria: “Un milió de dòlars —afegia— no és gaire cosa per a mi.


Que els diners no signifiquin quasi res no vol dir que Malvern Burroughs sigui el fill cràpula d’una família bona. Ben al contrari. D’orígens ben modest, Malvern perdé el seu pare de jove i als setze anys hagué de començar a treballar com estibador als ports de Nova York. La seva carrera econòmica, tanmateix, fou meteòrica i a les hores d’ara té una gran empresa de construcció dedicada bàsicament a edificar aeroports, autopistes aèries i, no podria ser d’altre manera, hipòdroms. Un milió de dòlars és realment una pixerada per un home com ell.


Anem, però, a la cursa, que és el que interessa. Tot semblava extremadament fàcil per a Malabar Man. Als 300 metres ja havia agafat el cap-i-corda i semblava pletòric. Tanmateix, un atac sense reserves de Bowlin for Dolars no fou respost per Malabar que perdre la seva privilegiada posició en favor del fill de Super Bowl. Per acabar de complicar les coses Vaporize es col·locà al seu costat i Malabar Man quedà encaixonat: a davant hi duia en Bowlin for Dollars i a la dreta Vaporize. La meta es feia cada vegada més aprop i la situació no variava Com sortir? Com trobar forat? A falta de 400 metres la providència vengué en ajuda de Malvern Burrougs. Bowlin for Dollars va acabar el carbó i feu el que acostumen a fer els cavalls molt cansats: abandonar el cordó i cercar conhort desviant-se cap al centre de la pista. Malabar Man va veure el camí obert per l’interior. Ara, després de sentir-se ben estret, ja tot tornava a dependre de la seva qualitat i Malabar, amb absoluta autoritat dugué al seu propietari i menador a la meta abans de tots els altres. Era el moment de tornar-li la confiança que havia dipositat en ell quan el va comprar i les múltiples atencions —en un cavall de carreres mai són massa— que li havia procurat. El registre per quilòmetre en acabar la cursa fou de 1.12. 8. Un registre ben modest —probablement la calor i el haver estat una cursa tancada el cap ho expliqui— per a la més rica de les curses de trot que es fan al món: l’Hambletonian Cup.