Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Moni Maker


La setmana passada vaig anar a Manacor per observar les primeres passes amb el cabriol d’una poltra e la qual, un grapat d’amics i jo mateix, hi tenim dipositades les nostres millors esperances. L’entrenament fou magnífic i en plena eufòria el preparador en Tomeu Llobet Jr em digué. “No és na Moni Maker, però quasi” En Tomeu Llobet va saber tria l’elogi. Sabia perfectament que no hi ha en el món cavall més ben considerat que Moni Maker. La reina.


Moni Maker va néixer el 1993 a George Town ( Kentucky). La seva mare era Nan’s Catch, un filla de Bonefish que havia estat una gran corredora. Havia guanyades 19 curses i un d’ells fou el Kentucky Futurity per a femelles, tot un clàssic dins el trot americà. Nan’s Catch abans de Moni Maker havia tengut tres fills, el darrer dels quals amb Speedy Crown. Era el 1991. El 1992 fou buida i el 1993 parí un altre producte d’Sepedy Crown. Era Moni Maker. Hauria de dir, millor, que era Nursery Rhyme ja que aquest fou el nom original en que batejaren a la filla d’Speeedy Crown i Nan’s Catch. Nursery Rhyme cresqué molt aviat i quan tenia un any era un poltra molt i molt alta i una mica desgarbada de moviments. La seva pell era castanya sense cap taca de blanca. El seus criadors la dugueren a Tattersales per a que fos subhastada. El senyor Carlyle Smith passejava abans de la subhasta entre el boxes on hi havia els cavalls a subhastar i va sentir que un dona cridava una mica enfollida i deia que era ben clar que aquella egua que tenia davant els ulls era la millor de la venda. El senyor Carlyle Smith va estar d’acord i va decidir comprar l’egua. Hagué de pujar fins als 14 milions de pessetes, però aconseguí tornar a la seva casa de Florida amb Nursery Rhym dins el remolc. Tanmateix els Smith no havien comprat Nursery Rhym per a que els cançons de bressol —això vol dir Nursery Rhym: cançó de bressol— sinó per a que multiplicàs els diners que havien pagat per ella. Li canviaren el nom: ara es diria Mini Maker, es a dir, màquina de fer doblers. Als dos anys Moni Maker passa a ser entrenada per Bill Andrews i alternar victòries amb derrotes. A Moni Maker li faltava madurar físicament —era massa alta pels pocs quilos que pesava— i psíquicament: s’ha assustava si tota sola a la cursa: volia anar acompanyada del pilot.


La maduresa li arriba al tres anys. I amb la maduresa, la perfecció. Moni Maker feia bé totes les coses que li manaren: va acumular més de 100 milions de pessetes de guanys i va tenir l’honor de vèncer l’Hambletonian per a femelles. La nit abans de córrer aquesta carrera el seu propietari la va vendre. A partir del quatre anys passaria a ser del anomenat Moni Maker Stables, una associació formada en torn a la família Antonacci. Els Smith reberen 60 milions de pessetes. Moni Maker, fent bo al seu nom, entre els premis guanyats i el preu de la nova venda, havia multiplicat per 10 el que havien pagat per ella a la subhasta.

Als quatre anys de Moni Maker foren realment esplendorosos. Amb el nou preparador Jimmy Takter guanya la famosa cursa Nat Ray —era la primera vegada que la guanyava una femella— i la no menys famosa Breeder’s Cup. Feu el primer bot al Continent Europeu i guanya una eliminatòria de la Elitlop.


Al cinc anys Moni Maker ha conquerit Europea. Va començar essent segona del Prix de France. Després guanyà a Cagnes, a Milà i, finalment, arriba a l’Elitlop sueca. Combati, a la, amb el millor del Continent Europeu: Dryade des Bois, Defi D’Anou, Huxtable Horline.etc. Moni Maker guanya la seva eliminatòria a 1.10.8. També ho feu, amb una gran facilitat a la final. La seva via fou de 1.10.6. Mai a Europa s’havia corregut la milla a aquesta velocitat.


Ara Moni Maker és al Estats Units per preparar la seva participació a la Breeder’s Cup i després tornarà a Europa pera disputar, possiblement, el GP d’Amèrica. Els francesos ja no dormen.