Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Nit estrellada


És una història que he contat de paraula tantes vegades que em sembla haver-ho fet també per escrit, però, si ho he fet, som incapaç de localitzar el lloc i es per això —per aquesta inseguretat— que ara ho torn a contar.


La història té com a principal protagonista un cavall de galop anomenat Lammtarra. Lammtarra en àrab vol dir nit estrellada i es el nom que li posà el seu criador el conegut home de negocis i el més ric propietari de cavalls de curses Sheick Mohammed Bin Rasid al Maktoum. Lammatarra era fill de Nijisky, un dels millors i mes bells cavalls que ha produït mai la cria de pura sangs. Lammtarra des de petit mostrar que era tan bell com el seu pare. Era una autèntica joia, una joia que fou regalada per Sheick Mohammed al Maktoum al seu nebot de 17 anys Saeed Maktoum al Maktoum un fill de l’actual mandatari de Dubai Sheick Maktoum al Maktoum.


Quan Lammtarra entrà en el seu segon any d’existència —era l’any 1994— fou confiat a un dels preparadors joves que més destacaven en el “turf” anglès Alex Scott que des del primer moment es va quedar absolutament enamorat del cavall. Lammtarra va debutar al dos anys i va guanyar la cursa sense despentinar-se. Tant li agradava el cavall que Alex Scott va demanar al seu amic Mike Dillon de l’empresa d’apostes Ladbrokes si li acceptava una aposta a favor de Lammtarra per al Derbi d’Epsom, una cursa que Lamtarra havia de córrer —si tot anava bé— quan tengués tres anys. Mike Dillon va acceptar la sorprenent aposta i digué a Alex Scott que si el cavall guanyava li pagaria 30 a 1. Alex Scott li lliurà 1000 lliures a Mike i guardà el contracte dins un calaix de ca seva.


Després de la victòria del debut les coses ens varen complicar per el cavall que va agafar una bronquitis que semblava resistent al qualsevol tipus de tractament. El seu propietari decidí enviar-lo a passar l’hivern a Dubai i no fer-lo participar en cap altra correguda. Més es complicaren les coses pel seu preparador que discutí amb un ajudant, i la brega fou tant violenta que l’ajudant agafà una escopeta i mata al pobre Alex.


L’hivern passà i Lamtarra es recuperà, a Dubai, del seu constipat. El seu propietari pensà que, tot i que havia entrenat poc, la classe de havia mostrat a la cursa que havia disputat feia que no fos una il·lusió pensar que Lamtarra pogués disputar el prestigiós Derbi d’Epsom. El Derbi es corr per el més de juny, i Lamtarra pel febrer tornà a Anglaterra per augmentar el ritme de la preparació i poder participar en algunes corregudes preparatòries. No fou possible. Al arribar a Anglaterra l’animal va recaure en la seva malaltia i fou necessari evitar tots els esforços possibles a Lamtarra. S’hagueren d’oblidar de curses preparatòries, i en els entrenaments —ara sota la direcció de Saeed Bin Suroor— l’hagueren de dur ben encotonat.


Però arriba el Dia del Derbi i Lamtarra era a la sortida. Era la seva segona cursa. Duia sobre l’esquena un menador de prestigi Walter Swinburn. Lamtarra feu la carrera a la cua del pilot I quan arribar la recta final Swinburn va voler saber la classe que Lamtarra atresorava i va menar feines. La resposta fou espectacular. Els altres cavalls semblaven assustats del coratge de Lamtarra i li obriren pas. A la meta no hi hagué mes cavall que Lamtarra.


Mike Dillon va respectar l’aposta que havia rebuda de Alex Scott i la viuda de l’entrenador mort va cobrar prop de vuit milions de pessetes. Lamtarra guanyaria després el King George i L’Arc du Triumf. Després es retirà, imbatut, a les seves funcions de semental.


Aquest dies d’hivern quan mir el cel estrellat no me’n sé estar de dir al meus amics que nit estrellada en àrab es diu Lamtarra i els cont, altra vegada, la historia del bell aletzà. Soc una llauna.