Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Normandia


Per ventura no és exagerat afirmar que si el trot existeix és perquè existeix una regió que és diu Normandia i que, com el afeccionats a les curses, saben molt bé esta situat al nord-est de França. Normandia és l’autèntic bressol de les corregudes de trot. I dic això no perquè fos allà on, cap allà els anys 1830-1835, s’organitzaren de forma ja rigorosa les primeres corregudes de trotadors, sinó perquè és a Normandia on la cria del cavall de trot forma part indissoluble del paisatge i de la cultura.


El paisatge de Normandia ve condicionat per la naturalesa del seu sol, força calcari i amb bon drenatge, i sobretot per el seu règim pluviomètric. A Normandia hi plou molt sovint de manera suau i ordenada i de cap a cap d’any s’hi acostuma a recollir uns mil litres de pluja, quasi el doble —recordem-ho— que a Mallorca. A més, Normandia presenta un clima que el francesos anomenen templat, encara que jo hi vaig ser un dia acompanyat d’un grup de mallorquins i la temperatura que tenien era de 9 graus sota zero. però de fet el clima és templat i aquest fet junt amb els que abans hem esmentat, la naturalesa del terreny i l’aigua persistent, dona origen a una paisatge que el francesos anomenen “Bocage” i que segons els diuen és on es cria la millor herba del món. Són les condicions que prefereix el “ray-grass” o el trèvol blanc per créixer i per agafar un gran poder nutritiu i un sabor incomparable. Un qualitat només comparable amb els vins que es crien a Bourgogne o a Burdeus.


El “bocage” és aprofitat pels normands per dues activitats fonamentals. Una per la cria de vaques i la producció de llet i l’altre per la cria de cavalls. Un amic francès en deia un dia que ell seria capaç de destriar la mantequilla feta amb la llet de les vaques que han pasturat a Normandia de qualsevol altra mantequilla del món. L’única confusió o dubte que —admetia— podria tenir era si li presentaven una mantequilla de vaques de la Mayenne. Però llevat de la Mayenne, totes les altres del món eren inferiors a les de Normandia. Alguns experts de Manacor m’han assegurat que ells també distingirien un cavall criat a Normandia d’un cavall criat a qualsevol altra lloc del món.


A Normandia hi ha encara una altra riquesa agrícola i paisatgística: son els camps de pomeres. Són pomes molt apreciades per menjar a la taula i també per fer dues begudes excel·lents. Una és la sidra i l’altra, aquest aiguardent que es diu calvados. El calvados és la beguda més adient — en tenc experiència— per animar qualsevol tertúlia hípica.


Normandia està dividida en cinc departaments que són Manche, Seine Maritime, Eure, Calvados i Orne. Entre el cinc compten amb més de 400 “haras” —eugassades— on es crien els cavall que algun dia es convertiran en cracks dels hipòdroms. Per aconseguir-lo, però no son suficients, les condicions naturals de la cria, cal, ja ho he dit abans, la cultura, i els normands la tenen, però per parlar-ne haurà de ser la setmana qui ve.