Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Anar a index Articles Cavalls

 

Països Catalans


El títol de la columna havia de ser el cavall dels Països Catalans, però era massa llarga i, posats a escapçar, he decidit fer ho pel cap i deixar la coa. M’ha quedat una expressió molt volguda i que ara, que ja no és massa convenient pronunciar-la, haurà trobat refugi en aquesta humil columna dedicada a aquest magnífic espècimen de l’evolució que és el cavall.


L’existència d’un cavall propi del Països Catalans fou propugnada per un manescal anomenat P. M. Rossell i Vila que fou professor de zootècnica de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, que fou dissolta pel la dictadura del general Primo de Rivera i que es recuperà en temps de la República, període en el que Rossell i Vila en fou director fins a la seva mort, l’any 1934.


La tesi que va defensar Rosell i Vila que a una i altra vessant dels Pirineus hi havia hagut des del paleolític ençà una raça de cavalls distinta a la resta de franceses i d’espanyoles i que constituïen el cavall propi de Catalunya. Segons Rossell aquesta raça de cavalls que tenia més de 10.000 anys d’antiguitat havia desaparegut ja a Catalunya i només es conservava a Mallorca gràcies a la inèrcia —deia— d’algunes cases senyorials mallorquines que havia preservat la raça. El cavall mallorquí seria, idò, el més genuí representat del cavall dels Països Catalans. Segons Rossell i Vila el cavall del Països Catalans tendria les següents característiques: “perfil recte amb una lleugera sinuositat en el nasals, és braquicèfal, d’un pes d’uns quatre-cents quilos i de pelatge predominant fosc. La testa és forta, grossa, el coll bastant potent, l’espatlla mitjanament obliqua, la costella un poc arquejada, la creu alta, el ronyó curt, les anques en pupitre (anca d’ametlla), amb els ilis prominents, el camatge és sòlid, els aploms un poc defectuosos. El cavall sense tenir una expressió vivíssima, és enèrgic en el treball, resistent a la fatiga, i alguns exemplar extremadament veloços”.


La representació més antiga del cavall dels Països Catalans podria ser, sempre segons Rossell i Vila la d’una escultura prehistòrica en ivori que representa un cap de cavall i que fou trobada en la cova del Mas d’Azil prop de la localitat francesa de Lourdes.


He pensat que avui que ens visita el molt Honorable senyor Pujol no estaria malament proposar-li que se’n dugués un parell de cavall mallorquins —Mallorca la reserva equina dels Països Catalans— i que miràs que aquest animalets fossin el propis de la guarda muntada de Catalunya, perquè, si he de dir ver, trob que aquelles bísties —i més encara el de la policia municipal de Barcelona— espanyolegen una mica massa.