I si Rajoy es suïcidàs

Nosaltres, els animals (14)




M'estic referint, naturalment, al suïcidi polític, que de l'altre som incapaç de desitjar-lo ni al pitjor dels meus enemics si és que en tenc d'aquests, que crec que no. Però de l'altra casta de suïcidi —el polític— sí que per ventura el voldria. I el voldria perquè crec que d'aquesta manera es podria resoldre el fenomenal bullit polític en que actualment —som a 1 de setembre— ens hi trobam. Si em permeteu dedicaré la resta del meu article a exposar els meus arguments, que tenc l'esperança que meresquin una mica de discussió.


Dic que si Rajoy dimitís tant de President del Govern com de President del PP, podríem entrar en una nova fase política determinada per la finalització d'una època en la qual el principal partit conservador s'ha caracteritzat per ser un partit cabdillista on l'esmentat cabdill té acollonits els seus escolanets que no s'atreveixen a dir ni pruna contra el seu “jefe” per por de ser represaliats i perdre les canongies, que tant els agraden.


I la cosa podria anar molt més enllà, perquè el nou dirigent, ara elegit democràticament, vista la cosa, podria plantejar la unió amb l'altre partit conservador, ja que dos partits que són capaços de posar-se d'acord en 150 qüestions vol dir que tenen un cos ideològic gairebé idèntic i que la unió no ha de trobar altre entrebanc que el repartiment de càrrecs. Aquest nou partit es podria denominar quelcom així com Partido Popular de los Ciudadanos de España —PPCE podria ser el seu acrònim. Estic per assegurar que aquest partit de nova fundació podria treure majoria absoluta a gairebé tota Espanya i governar amb prou comoditat.


He dit gairebé en tota Espanya perquè no estic segur de que si en el recompte es tenguessin en compte el vots emesos al País Basc i a Catalunya aquesta majoria absoluta fos tan clara i la meva proposta se n’anàs, doncs, en orris. Però no hem de perdre l'esperança: hi ha solució. Que quina és aquesta solució? Ja la vos podeu imaginar: que el PPCE concedís la tan volguda independència a Euskadi i Catalunya i que, en conseqüència, en aquests territoris votassin a part. Que què els passaria a aquestes nacions segregades de l'Estat Espanyol? A mi sincerament no em preocupa molt. Aquesta manca de neguit la podria expressar a la valenciana —“ja s'ho apanyaran”—, o més a la mallorquina: “ del seu pa en faran sopes”.

 

Diari de Balears :: 2/9/2016