Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Sharif d’Iesolo


Quan la setmana passada, en la columna dedicada a Varenne, prometia escriure sobre rl padrí de la seva mare no sabia el que passaria el dissabte a Manacor. I el dissabte el que acudiren a l’hipòdrom de la ciutat de les perles varen poder veure com per primera vegada un neta d Sharif d’Iesolo nascuda a Mallorca —Eliana des Bosc— guanyava una carrera. La fe immensa —més que no jo en la monja de Sencelles, que ja és dir— que els de la Quadra Nivell tenen en la descendència de Sharif d’Iesolo en va sortir segurament reforçada.


La fe que tenen els de la Nivell en Sharif no és, però, una fe de carboner: és una fe documentada. I és que hi ha arguments sòlids perquè algú defensi que Sharif d’Iesolo ha de ser considerat com el millor semental europeu de tots els temps. Quasi rés!


Nasqué, Sharif, el 1969 i fou en el 1972 quan aconseguí el zenit de la seva carrera. En l’esmentat any, quan ell entenia tres, va guanyar el Derbi Italià, el Gran Premio Nazionale i el Gran Premio de San Siro, l’antecedent de l’Orsi Mangelli. Obtenia el que s’ha denominat la Triple Corona Italiana. La resta de la seva vida esportiva es podia resumir dient que va córrer 73 curses i es va classificar entre els tres primers 63 vegades. Sharif tenia una constitució física que el feia ser mes llarg que alt, una virtut que cada pic es valora més en el cavalls trotadors, perquè diuen que facilita els moviments.


Però el gran èxit de Sharif ha estat com a reproductor. Va tenir 1300 fills dels qual en corregueren 753. Aquesta proporció —propera al 70%— resulta del tot sorprenent i més si es consideren els milers i milers imponderables que poden impedir a una cavall arribar a debutar. Els que estiman el trot ho sabem —ai las!— ben bé. Va tenir 74 fills que rebaixaren l’I.15, una xifra tan increïble com l’anterior, si tenim en compte que la darrera generació és del 92 i que el segon semental italià en ordre de mèrit —Park Avenue Joe— només n’ha tengut 27 de fills que hagin corregut per sota del 1.15. Entre el fills Italians de Sharif hi destaquen els noms de Esotico Prad (1.13) Indro Park (1.13) Lancaster Om (1.14) i Zebú (1.15). Però Sharif va ser descobert per J. P Dubois, la mentalitat més innovadora del trot a França, que hi envià un parell d’egües a cobrir. El fruits d’aquesta combinació són ara sementals com Biesolo, el pare de Giesolo de Lou, And Arifant, el pare de Fortuna Fant i Goetmal’s Wood, i Capricció que tenen una gran cotització i la llista de cobricions plena a França.


Com explicar, des del punt de la genètica, l’èxit de Sharif. Abans de tot perquè el seu padrí fou Victory Song un germà de Star’s Pride que semblava ser un branca borda i poc important de la família i que, segons alguns teòrics asseguren, serà, a la llarga, la que salvarà els gens de Volomite. Sharif no fou, però, un cavall purament americà. La seva mare Odile de Sassy era una egua de Paris i si miram el pedigrí d’aquest egua no és difícil veure un fet ben clar: tant el seu pare com la seva mare eren fills de Kairós. Les relacions incestuoses no són condemnables en el món dels cavalls.


Sé que a Manacor n’hi ha una embosta de nets i netes de Sharif. Si algú me’n volgués canviar un per l’obra completa de Miguel de Unamuno i de Julian Marías em faria feliç.