Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 17/01/01

 

Sofriment


Els estudiosos del genoma ens han explicat fa poc que les diferències genètiques entre les distintes espècies animals són menors del que ens pensaven. Probablement compartim més del 95% de la dotació genètica amb els cavalls encara que aquest 5% te unes conseqüències molt grans perquè les diferencies morfològiques —del que els especialistes en diuen fenotip— entre el cavall i l’home són bens evidents. Amb que es diferènciam uns i altres? Els estudiosos diuen que bàsicament en dues coses. Pel que fa a la fisiologia en el molt distint consum d’oxigen i pel que fa a la psicologia a la capacitat de patiment. En els primer aspecte guanya el cavall, en el segon, l’home. Miraré d’explicar.


Si hi ha un procés bioquímic que està relacionat amb vida aquest es el de la combustió. La combustió és el mecanisme per mitjà del qual els sers vius aconseguim la energia necessària per la nostra activitat. Hi ha un element químic necessari per a la combustió i aquest element és l’oxigen. En els que anomenam éssers superiors —el cavall, l’home etc— l’oxigen és incorporat a la sang mitjançant la respiració i, gràcies als glòbuls rojos, es transportat als llocs on en produeix la combustió. L’home és un gran consumidor d’oxigen però molt inferior al cavall. Quan l’home corr consumeix un màxim de 90 ml d’oxigen per minut i quilogram de pes, mentre que el cavall en consumeix 170, de ml d’oxigen. No ha d’espantar, idò, que la sang del cavalls sigui distinta a la del home i que encara que empri el mateixos mecanisme, aquest siguin quantitativament molt diferents: l’home te de quatre a cinc milions d’hematies per cada de sang per centimetre cúbic i el cavall en te vuit. Els veterinaris saben molt que la quantitat de globuls rojos i un valor molt relacionat amb ells l’hematocrit és el més important dels indicadors de l’estat de salud del cavall i de la seva capacitat per correr.


He dit abans que l’home i el cavall són també molt diferents en les seves capacitats psíquiques. No crec que ningú discuteixi que l’home és més intel·ligent que el cavall. Probablement també més calent. Al manco els meus amics ho són més que el meu semental. El que per ventura no es sap i pot semblar paradoxal és que l’home te més condicions psíquiques que el cavall per l’esport. No faig esment a la imaginació de Maradona, ni a la sensibilitat de Tigger Woods, sinó a la voluntat i a la capacitat de sofriment que tenen els esportistes humans. I és que l’home vol, i el cavall generalment no vol esforçar-se. Quan arriba el dolor que produeix l’exercici físic intens i continuat l’home te voluntat per sobreposar-se mentres que el cavall no. Els preparadors sabem que no poden esperar col·laboració dels cavalls que sofreix. Que si apareixen alguna molèstia, aviat abandonen l’esforç: s’aturen davant les contrarietats.


Sovint pens que em sembl molt al cavalls. Pel que fa a la psicologia —s’entén.