Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Sra. Munar


Des d’aquest lloc, el més humil probablement del periodisme balear, tenc l’atreviment de dirigir-me a vos, senyora, per donar-vos les gràcies. Podran pensar, vos i alguns dels lectors, que el meu agraïment és per haver manifestat que el Consell de Mallorca considerarà el trot com l’esport nacional. Però no és bàsicament per això que li vull expressar el meva gratitud. Jo vos vull donar les gràcies perquè amb les vostres accions i les vostres declaracions heu demostrat que hi ha una altra manera de ser conservador a les Illes de la que sempre havíem conegut. Un conservadorisme, el vostre, compatible amb la cultura i la modernitat. Amb la vostra actitud ho fet mostrà el llautó als dirigents del partit conservador encara majoritari, els quals que per molta gomina i vestimenta post que es posin no aconsegueixen desempallegar-se de la imatge desfasada i sucursalista que tant útil, pot ser, hagi estat davant els seus senyors de Madrid, però que tanta vergonya ens ha fet passar als ciutadans d’aquestes illes. Com és possible que un partit que es vol modernitzar —és el que deien en les darreres eleccions— continuï sense acceptar el que de la llengua que li es pròpia diuen totes les universitats del món? Coincideix el senyor Matas amb les declaracions que fan el senyor Zaplana o Aleix Vidal Quadras. Com és possible que des del Govern es declari la guerra a les institucions que més han fet per conservar el nostre patrimoni cultural i natural? Com ha estat possible que s’hagin subvencionat publicacions dedicades a atacar sistemàticament als ciutadans que volen —volem— una cultura normalitzada i una igualtat d’oportunitats en educació i en assistència mèdica? Ha estat, el partit que fins ara ha governat, no ho dubti, una gent neurotitzada per denunciar la més petita influencia catalana, però disposada a rebre vots procedents l’Argentina i Uruguai per decidir quins havien de ser els nostres batles. Un partit que es declara liberal i partidari de reduir l’administració. I que ompl les conselleries, les caixes d’estalvis, i les empreses públiques no amb la gent més competent, sinó amb els que han fet més mèrits polítics. Com es possible —i acab— que un partit que encara pagui intel·lectuals encaparrotats en demostrar que la nació espanyola fou creada per Déu Nostre Senyor amb els límits fronterers que té actualment —també els de Portugal?— i que així ha de romandre per sempre, opinin el que opinin els seus ciutadans? Els n’han abocat amb un sac a aquests malabaristes de la història, mentre que institucions centenàries i gens sospitoses d’esquerranisme, dedicades a conrear la història seriosa, són sotmeses al menyspreu i al dejuni. Gràcies, insistec, senyora, per haver-nos demostrat que és possible una altra casta de pensament conservador a les Illes.


Sra. Munar, heu dit —i jo no me’n puc estar fe fer-hi esment— que considerareu el trot com a esport nacional de Mallorca i —estic segur que també estava en el vostre cap— de les Illes Balears. No vos imaginau com m’agradaria mostrar-me entusiasmat amb la idea, però heu de saber que la meva aposta per aquesta vella i asexuada, ai!, amiga, que és la raó, m’impedeix celebrar-lo tirant coets. I és que no entenc exactament això d’esport nacional què vol dir. No em preocupa gaire si el trot és, o no, esport nacional, el que si voldria es que el nou govern ens tracti, als que estiman els cavalls de trot, com ens pertoca. Que poguem tenir unes instal·lacions dignes i que ens faciliti la nostra relació amb el món de trot internacional per poder mostrar per tot Europa amb orgull els cavalls criats a les nostres terres i entrenats pels nostres professionals.


M’agradaria, també, dir-vos que, ja que formau part d’un pacte de progrés, tengueu ben present, en les mesures que haurà de prendre vers el trot, la part més dèbil i indefensa de totes. Són, no ho dubteu, els cavalls. No hauriem de dirigir-nos cap a una grau de tolerància zero vers el patiment inútil d’aquestes belles criatures de l’evolució, a les que tants de favors devem?


I quan vengui, senyora, a l’hipòdrom, duguí, si pot, aquell vestit de color groc tant pur que té. L’enyor.