Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Subhastes II


Diguérem —o als menys hauríem d’haver dit— la setmana passada que no hi ha en el món sistema millor per conèixer el valor de les coses que les subhastes públiques. Qualque primmirat em dirà que no cal confondre el valor amb el preu. És igual: l’anomenem valor o preu, la subhasta permet descobrir fins o on est disposat a pagar el millor comprador per aquell objecte que s’encanta. Fins a on està disposat a sacrificar-se el valent per a que allò que ara pertany a un altre sigui, a partir de llavors, seu.


Perquè, a les subhastes de cavalls, el que es ven i compra és sobretot el que encara ha de venir: les esperances. Encara que a vegades es subhasten cavalls que ja han corregut, les millors subhastes es dediquen als yearlings, paraula que els anglesos i els francesos empren per designar els cavalls d’un any. Són cavalls que es venen, idò, abans de ser aregats i provats.


La compra, el preu, millor dit, d’un yearling és, en el fons, una opinió sobre la qualitat dels progenitors —el pare i la mare— del cavall, encara que també els que compren es miren el físic de jove animal. Es durant la tardor quan es fan les millors subhastes de cavalls de trot i de galop. A França la casa de subhastes de cavalls de trot que té més anomenada es una que es diu “Trotting Promotions”, mentre que al Estats Units, la millor és, sense cap casta de dubtes, Tattersales.


La darrera subhasta de Tattersales ha servit per aclarir on els inversors americans dipositen les seves esperances, es a dir, els seus diners. El preu més elevat s’ha pagat per un fill de Pine Chip. El comprador hagué d’amollar 53 milions de pessetes per un cavall que, fixau-vos hi bé, no ha estat enganxat mai al cabriol. Tenia, però, tres gran virtuts. La primera un físic esplendorós, sense el més petit defecte. La segona que el seu pare —un germà del nostre Nittany Star— és un cavall que pot anunciar-se com “the fastest horse in the World” —el cavall amb més via del mon— Pine Chip és el cavall que amb un assaig va aconseguir córrer la milla una velocitat fins ara no igualada. Però si el cavall ha aconseguit un preu de venda de 50 milions es fonamentalment per la tercera raó: perquè es germà, per part de mare, de Runnig Sea, un autèntic supercrack. A totes les subhastes que es fan al món, els millors preus són per els joves germans maternals d’aquells cavalls que han aconseguit convertir-se en multimilionaris, es a dir, que han aconseguit guanyar més d’un milió de dòlars.


Tot i aquesta venda, Pine Chip no ha estat el semental que hagi venut el seus fills més cars com a terme mitjà. Fou avantatjat per altres dos sementals. Valey Victory, 20 milions de pessetes, com a terme mitjà, i el vell Speedy Crown, retirat de la cubrició enguany, que va vendre els seus fill a 11 milions de pessetes. Hi ha que dir però que Valey Victory com Speedy Crown només en presentaran un, de fill, i això ha condicionat el fet de que encapçalin lla llista.


Convidat per la Quadra Caixeta ha celebrar els seus èxits —la lloca els ha posat de bon de veres— i adonant-me de la data en que estàvem vaig fer un petita investigació entre el cavallistes per veure el que havien escrit als reis D’Orient. No ha calgut fer estadístiques; tots varen coincidir: via!