Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Supergill: un greu error


Entre els cinc sementals més prestigiosos del moment actual hi té en lloc assegurat —no hi ha dubte possible— Supergill. La seva consolidació com a semental de luxe no ha estat, tanmateix, gens fàcil, i si ara Supergill pogués llegir, s’assabentaria, des de la seva casa d’exiliat, a Itàlia, de que el país que el va vendre, els Estats Units, lamenta vivament la barrina feta, i paga a preu d’or la importació del seu semen congelat.


La vida de Supergill començà, com es lògic, quan el seu criador prengué la decisió de dur la seva mare Winky’s Gill al seu pare, Super Bowl. Winky’s Gill no era el que es pugui dir un egua modesta. Era una autèntica campiona: una campiona del món, que al dos anys ja havia anat a 1.12 i al tres a 1.11, però que, a més, era filla de Bonnefish. I es reconegut que Bonnefish és, junt amb Speedy Crown, el millor pare de mares que hi ha hagut al món. Mil arguments és podria donar per a justificar aquesta opinió. Em bastarà dir que l’actual reina indiscutible del trot mundial —Moni Maker— es filla d’una filla Bonnefish. El pare de Moni Maker ja ho sabeu: Speedy Crown.


Supergill fou un cavall esplèndid, ben trotat i amb un a enorme potencial. Al dos anys va participar en sis corregudes de les quals en va guanyar cinc, entre elles el Peter Haugton Memorial. Al tres anys va marcar la millor marca de la seva generació i en total va aconseguir guanyar prop de 80 milions de pessetes. Però Supergill va patir un lesió a un peu que se li va cronificar: totes de les curses que va guanyar les va córrer amb aquesta molèstia. Molestia petita, però molèstia al cap a la fi. Supergill va cometre, però, un gran pecat per a tot aquell que aspira a convertir-se en un semental de luxe al Estats Units: no guanyar l’Hambletonian. L’any que li tocava el guanyador fou Ambro Goal. Aquella petita lesió.


Tot i no haver aconseguit cap del les clàssiques va començar a fer la monta a la millor de les eugassades d’Amèrica: Castelton Farm. La primera generació de fills fou força prometedora: en sortiren Promising Catch i Toss Out. Les altres dues no foren tan bones i Supergill fou, ràpidament, degradat: els americans no perdonen a qui no ha guanyat l’hambletonian Fou estabulat a una sucursal de Castelton Farm i el preu de la seva monta rebaixat. Això li va permetre cobrir mes egües, encara que de menys qualitat. Un d’aquells fills que nasqueren d’aquelles egües provincianes fou Running Sea, guanyador del Kentucky Futurity i de la Breeder´s Crown. No fou, tanmateix, suficient: els americans pensaven que mai seria capaç d’engendrar un supercrack. Fou venut a Itàlia.


Però, abans de partir cap a la mediterrània, a cubrir les italianes, Supergill havia tengut un fill amb Lady Love Mac Burnet ( Speedy Crown). Aquest nadís fou. Malabar Man. Un fantàstic cavall que, ell sí, va guanyar L’Hambletonian: el de l’any passat. Fou anomenat cavall de l’any, el 1997. Els lectors del Diari Balears coneixen perfectament la seva història i la del seu venturós criador, propietari i menador Malven Bourrougs. Malabar Man ha començat ja en les seves funcions de semental. Es la maniobra amb la qual els de Castelton Farm intenten consolar-se de la pèrdua del gran semental. Del lamentable menyspreu que li feren al pare. Però el fet és que ara Supergill treballa, amb resultats de cada dia mes brillant, per a Itàlia. Amb la seva valuosa eina.