Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Tenor de Baune


L’amor de bon de veres és el que val lligat a la supervivència. Això és el que creim els que som uns convençuts de la doctrina de l’evolució. Són els ser que ens han donat la vida o el que ens han ajudat a conservar-la el que ocupen un lloc de preferència dins els nostre cor. El cavalls no en són una excepció. Si posseïm una cavall com un luxe o un divertiment podem arribar a estimar-lo molt, però aquest amor mai no serà comparable als d’aquells per als qui un cavall ha significat la seva taula de salvació. Hi ha, fins i tot, casos extraordinaris en que han estat dues les vegades en les que el cavall ha salvat l’amo.


Segurament el més conegut del homes salvats dues vegades per un mateix cavall és el de J.B. Bossuet i el se redemptor un tal Tenor de Baune, un fill de Le Loir. Un net, doncs, de Chambon P i besnét de Kerjacques. Bossuet era un home que com tants d’altres d França que combinava la seva afecció als cavalls de trot amb el negoci de les vaques. Però Bossuet anava de tres qui n’agafa quatre i els diners li fugien de les butxaques com l’aigua fuig d’un paner. La seva situació económica era molt difícil Tanmateix aquest vaquer sabia de cavalls i un dia va descobrir un pollí que el captivà. Encara que econòmicament estava molt penjat, va poder reunir 50000 francs una mica més d’un milió de pessetes i adquirí aquell fill de Le Loir i de Colivette, que tant li havia agradat. Le Loir no era un semental de primera fila i Colivette era n’haurien de prendre nota els puristes una molt modesta egua. Tot i que els seus orígens no eren de primera, Tenor ben aviat donà mostres de que ell podia ser la salvació del seu desbaratat propietari que no feia més que acumular deutes i als que els bancs tenien ja prou acorralat. Tenor de Baune va debutar i va guanyar la seva primera cursa amb un gran facilitat. També va guanyar la segona cursa de la seva vida, i la tercera, i la quarta. i així fins a la que fa fer vint-i-nou. Els afeccionat posaven uns ulls que pareixien salers. És veritat que la carrera de Tenor fou sàviament administrada aquesta vegada sí per Bossuet que mai va voler que el seu cavall s’enfrontàs amb el rei Ourasi. Bossuet esperà a que Ourasi s’hagués retirat definitivament per apuntar Tenor a la cursa que tots els que aspiren a convertir-se en mites tenen l’obligació de guanyar: el Premi D’Amèrica.


Quan Tenor sortí a la pista de Vincennes tots els espectadors sabien que per primera vegada a la història anava a disputar el Gran Premi D’Amèrica una cavall imbatut. Al seu costat hi havia cavalls també d’enorme categoria: Reve d’Udon, Ultra Ducal. Cap d’ells, tanmateix, la tengué abastament per fer front a Tenor, que guanyà amb la mateixa autoritat amb que havia guanyat les vint-i-nou anteriors. Era l’any 1991.


Bossuet va pensar que tenia una mina inexhaurible amb Tenor i, confiat, va ampliar de manera substancial la seva quadre, però Tenor comença a tenir problemes de salut i hagué d’abandonar la competició. Els doblers guanyats per Tenor aviat es feren avall i Bossuet es tornà trobar amb una situació econòmica desesperada. La sort mudà de bell nou l’any passat perquè Bossuet ha tengut l’enorme fortuna de criar un cavall d’excepció. Un cavall que, guanyant, l’any passat, el critèrium dels tres anys i, diumenge passat, el de quatre, ha tornat omplir les exhaustes butxaques dl seu propietari. El nom d’aquest nou crack és Fleuron Perrine. Sabeu qui és son pare? Efectivament: Tenor De Baune. Quant l’ha d’estimar, Bossuet!