Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Triple Enigma


Enigma des —per favor correctors: des— Bosc aconseguí el dilluns passat ser portada i dimarts darrera plana d’aquest diari. La portada fou deguda a que havia obtengut el més gran honor que pot obtenir un cavall nascut a aquestes illes: guanyar el Gran Premi Nacional. La darrera plana del dimarts fou perquè el bon amic Guillem Frontera va voler fer una incursió dins una matèria que em semblava que tenia reservada per mi. Per desqualificar-lo com a competidor em bastaria recordar que una vegada el vaig dur a l’hipòdrom i quasi hi va fer la pell. La meva intenció no es, tanmateix, desqualificar-lo sinó intentar explicar-li, a ell, als seus lectors —molts— i al meus —manco, ai!— que el nom d’Enigma des Bosc no és casual.


I es que en la vida d’Enigma hi ha hagut molts d’enigmes. El primer de tot fou el de la seva mare. Una mare —Malacca Jet— que va arribà a Mallorca gràcies a les bones connexions que Bernat Parera havia fet amb el propietari italià Gianfranco Fabbri. En Bernat li va dir que una bona amistat entre cavallistes només es consolida quan un li ven part de la seva raça a l’altre. Davant l’escomesa Fabbri li contestà que estaria disposat a vendre-li una egua i que li enviaria els papers de tres perquè ell triàs. La que més va agradar de papers fou una filla de Sharif d’Iesolo, entre altres coses perquè ja feia temps que en Miquel Estrany feia, a tots el socis de la quadra Nivell, el cuc de l’orella malalt repetint com una gramola les extraordinàries condicions que com a reproductor tenia Sharif. Van comprar l’egua i l’animal fou enviat a Mallorca. La primera sorpresa fou que quan l’egua va arribar el color de la seva capa era gris. El gris és un color estrany en els cavalls de trot. Tant, que un altre dels socis i actualment propietari de l’egua, en Pere Serra, assegurava que els havien enganyat: que l’egua no era trotadora i que per suposat el seu cos no corresponia als papers que havien vist. Et aquí el primer enigma.


Malacca Jet va arribar plena d’un cavall anomenat Governador, fill de Bourbon i net d’Oriolo.


Abans d’esclatar la primavera va néixer una pollina molt eixerida que tenia un color castany i un pels blancs a l’entorn els ulls. Ningú sabia de quin color seria la pollina al tornar gran: els cavalls blancs no hi neixen sinó que hi tornen. Era el segon dels enigmes que el temps havia que resoldre. I que fou el que determina al seus propietaris que el dia que l’hagueren de batejar — l’endemà d’haver nascut— li posassin el nom que ara du. El tercer enigma de Enigma era comú a tots el cavalls; veure com mouria les cames i si tendria salut d abastament per poder demostrar la classe que es suposava atresora dins la seva genètica. Enigma va tenir alguns problemes de salut na fa gaire temps, una problemes que li feren perdre un poc la gana, però el consells veterinaris del meu col·lega de columna i la cura exquisida dels seus propietaris que la dugueren encotanada els va permetre que l’egua arribàs a començament d’anys amb bona salut, però havent corregut poques carreres i, en conseqüència, havent guanyat poc doblers. No va poder classificar-se per sumes acaramullades i hagués de córrer la classificadora. La guanya amb autoritat. Els seus propietaris estaven preocupats per veure si els esforços per intentar guanyar, a correcuita, els diners que feien falta o la participació prova classificadora els passarien factura. Aquest darrer enigma queda absoluta resolt el diumenge passat i com diuen el moderns de manera positiva. El altres, com si la mare és o no de trot, el color de la seva pell, que sembla que serà definitivament castany, ja no tenen cap importància. Perquè com deia Mao-ze-Dong, no importa que el moix sigui blanc o negre, l’important és que caci ratolins. I Enigma des Bosc va caçar el Gran Premi Nacional.