Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Un desbarat inevitable


És probable que hi hagi algú que encara no ho sabi, però les persones assenyades si que en som conscients: hi ha moments en que és inevitable fer un desbarat. La vida és així. En aquesta avinentesa en la necessitat de cometre un locura es troba un conegut meu de Menorca: el senyor Joan Sintes. Permeteu-me que us expliqui el seu cas.


Per a fer-ho necessit dir-vos abans que diumenge passat a París es va córrer la que es considerada com a segona revenja del Gran Premi d’Amèrica. Es tractava de l’anomenat premi de París una cursa que es corr sobre la llarga, gairebé inacabable, distància de 4100 metres. Recordau que el premi d’Amèrica són 2600 metres i que les curses que es fan Suècia i als Estat Units són sobre la milla, es a dir, sobre 1600 metres. La cursa fou tot un espectacle i és donà la paradoxa que el gran derrotat Abo Volo baté el record de la prova. 1. 15’. 3”. La causa de que no pogués guanyar és que el magnífic cavall del desaparegut senyor Viel havia donat 25 i 50 metres d’avantatge als que arribaren un mica davant d’ell a la meta. El premi de París fou guanyat per Defí d’Anou, que completava d’aquesta manera una extraordinària temporada d’hivern: tercer en el P. D’Amèrica, segon en el de França, primer en el de París.


De tots els cavalls trotadors que he vist a la meva vida el que més m’agrada ho he de dir és Defi d’Anou. Es un cavall ràpid, resistent, dòcil, manejable, segur i, sobretot, una cavall que corr amb un incomparable elegància, sense doblegar les cames de davant. Sembla que no s’esforça: com si sortis únicament a passejar. Per si això no fos abastament Defi d’Anou té la pell d’un color semblant al d’un tudó salvatge, i la coa i la crin d’or. Un cavall, us ho assegur, de contes de fades.


Defi d’Anou té un pare d’origen americà: Ambro Goal. La mare de Defi és la bella Nesmile, de la qual ha heretat el captivador color de la pell i del pel. Nesmile és un filla d’un semental mític dins el tot francès Caprior, un fill de Feu Follet X. Caprior fou el semental de base de la molt anomenada eugassada de les Routges Terres que pertanyia a Louis Henry Roederer.


Per uns motius que encara no he sabut esbrinar les versions que m’han donat són molt contradictòries arribaren a Menorca ara fa aproximadament setze anys unes egües franceses joves que eren filles, algunes d’Hig Echelon i altres del propi Caprior. Aquestes darreres eren, doncs, germanes de Nesmile, la mare de Defi.


I ara ve la pregunta que volia formular: imaginau-vos que teniu la sort de ser propietari d’un egua de 18 anys això vol dir que ja li queden poques oportunitats de nodrir que és germana de Nesmile; Imaginau-vos, a més, que teniu l’amistat i el consell d’un manescal, Antoni Roca, que és mestre, en l’art de la inseminació artificial, i que teniu una oferta, una oportunitat, per poder inseminar aquesta egua, aquesta filla de Caprior, amb semen d’Ambro Goal, qui, que tengui dos dits de cor, o un pam de pit, pot renunciar a viure l’aventura de fabricar un producte que tendrà tres de les quatre cames genètiques idèntiques a las de Defí d’Anou? Aquest és el dilema que se li ha presentat a Joan Sintes. La dosi D’Ambro Goal val vint vegades més que el que val la cubrició del millor semental de les Balears, però hi ha moments creïs-me en que és lògic fer un desbarat. És el que ha decidit el meu amic menorquí. Estic amb ell.