Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Un final eròtic


Divendres passat es va celebrar el sopar de la Societat de Propietaris i Criadors de Cavalls de Trot. Quan vaig arribar al restaurant on va ser —Binicomprat— defora feia vent, brusca i fred. Dedins la cosa era molt distinta: hi havia la calor de la fraternitat, la fraternitat de tots aquells que ens agermana una mateixa passió: la dels cavalls, en general, i els de trot, en particular. En aquestes castes de sopar es important trobar bon lloc. Si hom no espavila et pot passar el que li passa a més d’un polític que li toca la senyora d’un cap local—batlle o regidor— disposada a parlar-te tot es vespre sobre com és de bon estudiant el seu net o com és de perillós circular el divendres per la nit, que el jovent d’avui en dia s’ha tret el cabestrell i que hom no sap on arribaran amb la seva dèria per la velocitat. Jo no vaig dur tanta mala sort: vaig anar viu i vaig trobar un lloc davant un professional intel·ligent, en Toni Solivellas. La conversa fou ben profitosa. Quantes coses hi ha que aprendre darrera aquest home més convençut del mètode científic que molts del meus col·legues de la universitat! En Toni és partidari de seguir sempre unes taules que ell diu que té apuntades i on els més prestigiosos preparadors diuen com s’ha de relacionar l’esforç del cavall amb el paràmetres fisiològics. En Toni defensa la idea deixar que la naturalesa faci el seu camí, de que la via ve de la bona salut i de la maduració física del cavall. Li dic que estic bàsicament d’acord, però que hi ha un factor que no el podem objectivar mitjançant un anàlisi de sang: és el de la moral del cavall. Em diu que aquest problema ell el té ben clar i que amb això discrepa absolutament del seu amic Tomàs Garcias. En Toni diu i repeteix que els preparadors afeccionats o professionals la gent hauria de saber que és un desbarat total demanar a un cavall coses que encara el cavall no sap fer. La desmoralització de l’animal n’és la conseqüència immediata. I a vegades aquesta desmoralització pot ésser definitiva. Em deman si no fou això que em passà quan un dia vaig intentar entendre —m’ho havien assenyalat com una tasca obligatòria per a la meva formació— un filòsof madrileny anomenat Zubiri. Fou massa per a mi, i encara no estic convençut d’haver superat la desmoralització que em produí.


Mentre parlàvem assaboríem l’excel·lent arròs a la marinera que en havien servit. El gra estava en el seu punt i la sèpia que li havien posat de forma generosa però assenyada, em feia recordar la fresca de la mar un capvespre d’estiu.


I aviat començà el lliurament de trofeus: als guanyadors de les curses de la reunió celebrada dia 8 i als cavalls posseïdors de les millors marques de l’any. L’associació va creure oportú afalagar als polítics que ens visitaren, que eren molts i molt importants? L’ensabonada produí els seus efectes. La Presidenta del Consell va prometre millorar molt les infraestructures de Son Pardo i el President del Govern anuncià la creació d’un sonat Premi dels Criadors per els cavalls de cinc anys. Coincidirà o no amb el Criterium?


La festa acaba amb uns grams erotisme. Es rifaren tres polvos. Ells —els rifats— són Tap Dance Kid, Z. Afterburner i Field Jutge. Quines seran elles —les egües— que tendran el gust?