Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Una pica a Flandes


Encara que la frase “posar un pica a Flandes” no tengui un origen d’allò més simpàtic el cert és que ha fet fortuna i que l’empram per descriure un èxit nostre a l’estranger, bàsicament a Europa. I posar un pica a Flandes és el que ha aconseguit el conegut cavall Llucmajorer Alex Kid. El seu triomf a l’hipòdrom de Geiselkirshen ha significat la noticia més bona de l’any pel trot balear.


Si volguéssim contar la història arreu hauria de començar per la decisió presa, ara fa cinc anys, de fer criar una modesta, en aquell temps, egua de cria, na Perla, amb un semental, Tap Dance Kid un fill del gran Speedy Somolli.


Però, ja dic, temps no hi ha per contar la història des de tan lluny i hem de partir amb el viatge que posà el cavall a la península. Des de Vilanova i la Geltrú l’expedició formada pel matrimoni Oliver, propietaris del cavall, el preparador i menador, Antoni Solivellas, i Miquel Pasqual, com a intèrpret, arriba a Monchenglablat on té el seu centre d’operacions Willy Rhode, un prestigiós preparador i jockey alemany, que havia arreglat els papers per a que Alex Kid pogués córrer una cursa europea de foment a l’hipòdrom de Geiselkirshen. A Mochenglabat, Alex Kid fou ferrat, alimentat normalment i entrenat, sense forçar. El cavall comprengué que es trobava a casa externa i feu tot el que li manaven amb educació i cortesia. Però a la pista d’entrenament el cavall perdia tota casta de timidesa i el seu preparador copsava clarament que es trobava ple de salut i que tenia unes ganes gairebé irrefrenables de trotar i trotar. Hi havia coratge.


La cursa a Geiselkirshen fou una confrontació d’una tàctica clàssica americana —sortir ràpid per agafar posicions, frenar i esperar la darrera recta per amollar fins que n’hi hagi— que és el que feren tots els adversaris d’Alex Kid i una altra tàctica, que és la que seguí el cavall de Llucmajor: córrer a la francesa: quedar darrera agafar el ritme adient i no variar durant tota la cursa. Dit altrament la confrontació entre un motor dièsel i uns altres —la resta— de benzina. Quan els adversaris frenaren, després de la sortida, Alex Kid no ho feu i en Toni sense a penes adonar-se’n es trobà davant de tot. La sorpresa era grossa per a ell i per els contraris que no entenien molt bé quines eren les seves intencions La seva reflexió fou que el primer no era un mal lloc i que a partir de llavors ja serien els contraris els que se n’haurien de preocupar d’ell i no a l’invers. La confiança del menador y el cavall anava en augment i els dos es trobaven absolutament còmodes. Gaudien d’anar davant. A la darrera corba en Toni va fregar —només fregar— amb el fuet les anques el cavall i aquest es deixondí una mica i els quatre a cinc metres que duia a l pilot perseguidor es convertiren en dotze o tretze. quan els altre volgueren reaccionar ja era tard: el menador i el cavall sabien que ja ningú els impediria ser els primers que travessessin la meta. Així fou.


Després de la cursa la fredor que havia mostrat Willy Rhode es convertí en mostres d’alegria i de satisfacció. Hi hagué sarau per llarg. Willy Rhode és un magnífic i prestigiós entrenador en les mans del qual quedarà Alex Kid. El dos intentaran que en un parell de mesos e cavall guanyi vuit o nou milions de pessetes a fi de poder anar a córrer a França. ¿És un somni? Jo no en voldria tenir d’altres.