Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Unes bones corregudes


L’acudit és d’origen castellà i taurí, però podria utilitzar-se per la cosa hípica i amb la nostra llengua. Són dos amics que discuteixen sobre las virtuts que té el futbol —és el que defensa un— i la virtuts de les corregudes de cavalls, superiors, segons el segon. Aquest darrer després de discutir una estona i per acabar ja la controvèrsia diu: “Mira on hi hagi una bona correguda que es llevi el futbol”. L’altre després de pensar dos segons contesta : “Sí, sí, naturalment, i els cavalls”.


Si he començat amb aquesta petita grolleria és per intentar justificar-me de no haver emprat sempre, en aquestes columnes hípiques, la paraula correguda. He comès el pecat d’haver emprat carrera i cursa, i fa prop de quinze dies l’amic i col·lega Jaume Corbera des de les planes d’aquest mateix diari ens renyava a tots aquells que en lloc d’utilitzar sempre la paraula correguda ens atrevim a emprar els altre dos sinònims, que tot i que figuren al diccionari editat pel L’Institut d’Estudis Catalans, no agraden gens a en Jaume. Carrera per ser d’origen espanyolista, i cursa per ser una “horrible” gal·licisme. No seré jo qui entri a discutir l’opinió d’en Jaume —no tenc la preparació adient— el que si li diré es que en el món del trot per ventura no trobam tan horribles els gal·licismes. França es per a nosaltres el paradís del trot i si n’hi importam idees, cavalls, i guarniments no es ha d’estranyar que les arrels franceses de les paraules que empram no ens sonin tan horribles com a les orelles d’un filòleg. Però no hi ha problemes: d’ara endavant corregudes, i no curses.


I unes bones corregudes hi hagué el diumenge passat. Un cavall va brillar sobre els altres: Alex Kid. Com es sabut és un cavall que no fa gaire ha tornat de la seva aventura alemanya i el que sorprèn és el magnífic aspecte que presenta. Els preparadors alemanys ens ha mostrat que saben tenir cura d’un cavall i que coneixen tots els secrets de l’alimentació. El que no han sabut els alemanys és comprendre l’anima del cavall i per ventura això ha impedit que Alex arribàs a triomfar com es mereix. Diuen que per tractar amb cavalls s’ha de tenir un entonació especial i el que es evident és que en Toni Solivellas te el to de veu que agrada a n’Alex. El respecte en que es tracten mútuament fou per a mi la gran lliçó que poguérem seguir el diumenge passat al Premi Ciutat de Palma per a cavalls nascuts a les Balears.


El públic va posar emperons a la victòria en el Premi Ciutat de Palma per a extrangers del cavall ferrioler —el propietari, el preparador i el menador de Coolman són de S. Ferriol— que va poder guanyar gràcies al forat per la part linterior de la pista que li oferí Condor de la Noé que es va obrir cap al centre. La meva pregunta és la següent: quin altra dels cavalls que corrien hagués sabut aprofitar l’avinentesa? Quin altra té la maniobralitat i l’acceleració de Coolman? Tots tengueren la seva oportunitat, l’únic que la va saber aprofitar fou Coolman. I és que en qüestió de corregudes —de cavalls i de les altres— hi ha que saber aprofitar els forats.