Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

Index Articles Cavalls

 

Valley Victory


Si les famílies dels trotadors posen ser comparades a un arbre, no hi ha dubte que el més important i esponerós d’aquest arbres és el que te unes arrels que s’anomenen Sppedy Crown, una soca anomenada Speedy Somolli, una branca curta coneguda pel nom de Baltic Speed i un únic brancó d’aquesta branca al que li diuen Valley Victory, el més important —i el més car— dels sementals que fan actualment la monta en el món. El criador mallorquí pot triar d’algunes branques col·laterals d’aquest magnífic arbre al que abans ens referíem. Si volen anar a les arrels te tres magnífics fill de Speedy Crown: Barclays Square, Z. Afterburner i Laramie. Si el que vol son branquetes que surten de la soca —fills d’Speedy Somolli— pot triar entre Scottie Lobell i Tap Dance Kid. El que no hi havia fins ara eren derivades de la branca més verda de totes: no teníem fills de Valley Victory. Ara ja n’hi ha i és per partida doble. Si el criador viu a Menorca pot anar a veure Antoni Orfila i aparaular un bot de Lord Victory. Si viviu a Mallorca, haureu de parlar amb Antoni Llompart per tenir per gendre un fill Valley Victory al que batejaren amb el nom de Giant Valley. És el camí que haureu d’agafar passar si l’any qui ve voleu poder ensenyar als vostres amics un pollinet net del millor semental del món.


I qui fou Valley Victory? Valley Victory fou un fill de la primera fornada de Baltic Speed que nasqué el 1986. El seu criador fou Bill Weaver i fou venut en un subhasta per la quantitat de 60.000 dòlars. El comprador, Arlene Traub. A la tardor de 1987 Valley Victory començà la seva preparació per a les batalles que havia de lliurar a la pista. Per la primavera de 1988 una sèrie de problemes físics començaren a afligir VV. Hagué de ser operat dels budells per tal de solucionar els seus còlics repetits una i altra vegada. L’operació retardà la seva preparació i no pogué debutar fins a l’octubre d’aquell any. Ho feu a la famosa Red Mille de Kentucky i guanyà amb una gran facilitat. Va córrer el darrer quart de milla a una mitjana de 1.06. No, no m’he equivocat : a 1.06. Jo podeu imaginar la impressió que se’n dugueren tots el que varen poder veure aquell debut. Fou poc després quan Valley Victory es presentà a l’hipòdrom de Pompano per a disputar la Breeder’s Cup, una de les curses clàssiques per a cavall de dos anys. Valley Victory no tenia cap problema de salut i va poder demostrar qui era. Va córrer la milla a una velocitat mitjana de 1.13.5. Mai un cavall de dos anys havia fet tanta via com la que feu aquell dia Valley Victory.


A l’edat de tres anys Valley Victory s’havia convertit en el gran favorit de les carreres clàssiques que disputen al cavalls de tres anys al Estats Units. El seu menador, Bill O’Donnell, afirmava que l’animal era increïble i imbatible. Bill afegia que el cavall era tan segur i tan ben trotat que podia córrer tot sol. Que el menador podia dedicar-se a observar la resta de cavalls, amollar les rendes i deixar que Valley Victory guanyàs com qui no fa res. Al tres anys participa en 7 corregudes i les guanyà totes, entre ells el Yonker’s. No en feu més : poc abans de córrer l’hambletonian el virus varen atacar Valley Victory i reduïren dràsticament les seves forces. No pogué participar a les grans corregudes que li semblaven reservades: l’Hambletonian i el Kentucky Futurity.


La vida esportiva de Valley Victory es reduí, idò, a córrer 14 corregudes. De les 14 en guanyà 11, va batre la millor marca dels dos anys, fou anomenat cavall de l’any i guanyà 500.000 mil dòlars. Eren credencials més que suficients per començar la seva vida de semental. Però d’això, n’haurem de parlar la setmana qui ve.